Descripció del projecte
Els investigadors Helena M Hernández-Pizarro (GRAEFES, Tecnocampus i CRES) i Guillem López Casasnovas (CRES), i el DDS (Departament de Drets Socials) tenen un historial de col·laboracions i projectes compartits. En el marc de rellançar aquesta col·laboració, en l’escenari post-pandèmia provocada per la COVID-19, es planteja des del DDS la voluntat d’impulsar diferents projectes d’investigació relacionats amb el sector. En aquest context, es proposa la possibilitat de vehicular tres d’aquests projectes a través d’un doctorat industrial (DI). La intenció és començar a partir de l’inici del curs 2023/2024 (setembre-octubre 2023), i que tingui una durada aproximada de 3 anys. Els projectes a investigar serien els següents:
a) Investigar l’impacte de rebre prestacions per dependència sobre l’esperança de vida, investigant el rol mediador del grau de discapacitat reconegut prèviament. Mentre hi ha diversos estudis sobre els impactes en salut de rebre aquestes ajudes (p.e. Szebehely & Tridegard, 2012, Dubuc et al., 2011), aquest projecte se centra en investigar l’efecte sobre l’esperança de vida de les persones a partir de que comencen a rebre alguna prestació per dependència, distingint entre persones que prèviament tenien reconeguda una discapacitat i les que no, i el grau d’aquesta. També es ponderarà en funció del nivell socioeconòmic, de l’entorn i del grau de dependència que tingui reconegut, entre d’altres factors.
b) El segon estudi tindrà com a finalitat investigar l’impacte de ser cuidador informal d’un familiar en situació de dependència en la seva salut. S’analitzarà com el grau de dependència de la persona que cuiden i altres variables rellevants en el context de cuidador informal poden influir en la salut dels cuidadors. Mitjançant aquesta investigació es busca comprendre millor els efectes físics i emocionals que experimenten els cuidadors familiars i identificar les necessitats i suports que poden ser necessaris per a garantir el seu benestar. Hi ha estudis similars a altres països, com Suècia (Berglund et al., 2015) o Alemanya (Schmitz & Westphal, 2015), però cap al nostre país i es basen en dades auto-reportades d’enquestes amb les limitacions que aquestes generen. Aquest nou estudi no només contribueix a estudiar el nostre context, sinó que també permet un estudi molt rigorós i complet basat en dades administratives creuades entre Serveis Socials i del sistema de salut. S’espera que els seus resultats proporcionin informació valuosa per al desenvolupament de polítiques i programes de suport adequats pels cuidadors familiars a Catalunya, amb l’objectiu de minimitzar els impactes negatius i millorar la seva qualitat de vida i, alhora, contribuir a la literatura internacional sobre el tema.
c) L’objectiu del tercer estudi serà avaluar l’impacte del canvi de model sobre les prestacions del banc d’aliments a famílies amb risc de pobresa. Fins ara, la prestació d’aliments es fa en espècie, mentre que el nou model preveu de dotar d’una targeta de crèdit que permeti a les famílies anar al supermercat per comprar aliments. La importància del tipus de programa (transferències monetàries, “vouchers” o prestació de servei directa) ha estat provada com a factor molt rellevant per a l’èxit d’aquestes polítiques (p.e. Alderman et al., 2017). El canvi de model permet identificar un context quasi-experimental que possibilita el disseny d’una recerca causal per quantificar els impactes del canvi en diferents àmbits. Alhora, es recolliran dades sobre diversos indicadors, com ara l’eficiència en la distribució i la satisfacció dels usuaris que permetin obtenir evidència per a la millora de gestió del programa. Aquest estudi proporcionarà una comprensió més profunda a nivell local dels beneficis i els reptes de les targetes d’aliments com a nou sistema i ajudarà a informar la presa de decisions en la millora de les polítiques d’ajudes socials.
