Descripció del projecte
CONTEXTUALITZACIó
La mobilitat compartida és un concepte de transport que entén el vehicle com un servei i no com un producte. és un nou paradigma que podria contribuir a reduir el parc de vehicles i a accelerar la transició energètica cap a vehicles més nets, però encara no se’n coneix amb prou detall el seu abast.
El primer servei que es va implantar a la ciutat de Barcelona va ser el Bicing, l’any 2007. Impulsat pel propi Ajuntament de Barcelona, és un servei de titularitat pública, però operat per una empresa privada mitjançant un contracte de concessió. Amb els anys, el servei s’ha anat modernitzant, i el 2015 va arribar el bicing elèctric. Aquest no és l’únic servei de mobilitat compartida de titularitat pública, sinó que recentment, aquest mateix 2019, l’àrea Metropolitana de Barcelona ha inaugurat, a 12 municipis metropolitans el servei e-Bicibox, un sistema de bicicletes elèctriques públiques.
Simultàniament, s’ha anat estenent un nou model, amb règim d’explotació econòmica i basat en un sistema dockless, on els vehicles no han d’estacionar en punts pre-fixats. és el cas, per exemple, del serveis de bicicleta compartida, tant elèctrica com de tracció mecànica, de Scoot, Donckey Republic o Mobike; o dels ciclomotors o motocicletes d’ús compartit eCooltra, Yego, Scoot, Movo o Acciona Motosharing. L’àmbit territorial d’implantació d’aquests serveis comença a tenir una dimensió metropolitana, sortint de la ciutat de Barcelona, i començant a donar servei als residents d’altres municipis.
Davant d’aquest nou fenòmen, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat una regulació que obliga als operadors d’aquests serveis a sol·licitar una llicència en el cas de voler operar a la ciutat. La raó d’aquesta llicència és la forta pressió que aquests vehicles realitzen a l’espai públic de la ciutat. Actualment (novembre 2019), l’Ajuntament té oberta la convocatòria per a l’atorgament de llicències (3.975 per a bicicletes i 6.958 per a ciclomotors i motocicletes).
INVESTIGACIó
L’interès d’aquesta investigació és conèixer amb profunditat el funcionament d’aquests serveis i proposar polítiques públiques amb visió metropolitana que donin una resposta encertada i garanteixin una mobilitat sostenible, saludable, equitativa i justa a l’àrea metropolitana de Barcelona. La finalitat és defugir dels interessos privats dels operadors i assolir un raonament franc i neutre del seu funcionament.
Els principals components d’aquesta investigació seran:
(1) VISIó METROPOLITANA. Avui, la mobilitat s’ha d’entendre des d’una òptica metropolitana, i aquest estudi pretén abordar la qüestió en aquest àmbit territorial. El caràcter sovint lleuger i convenient d’aquests nous modes de transport els fan òptims per a la multimodalitat, especialment per als desplaçaments metropolitans. Diàriament més d’un milió i mig de desplaçaments es realitzen entre dos municipis metropolitans (EMEF de 2018), dels quals destaquen les relacions entre Barcelona i la resta de municipis de la primera corona metropolitana, amb més d’un milió de desplaçament.
(2) PROCEDIMENT D’IMPLANTACIó. Abans d’atacar les qüestions més transcendentals, serà necessari descriure una cronologia del procés d’implantació ja iniciat d’aquests serveis a la metròpolis de Barcelona.
(3) CARACTERITZACIó DE L’OFERTA. S’investigarà les diferents tipologia de flotes i de serveis
(4) CARACTERITZACIó DE LA DEMANDA. S’estudiarà el perfil d’usuari d’aquest servei i es farà un seguiment de la demanda, així com de la seva quota modal en la mobilitat diària. Hi haurà la possibilitat de treballar amb les dades origen-destinació dels desplaçaments realitzats per aquests vehicles i conèixer per quines parts de la ciutat es desplacen, així com identificar els punts de major pressió sobre l’espai públic.
(5) COMPARACIó AMB L’EXTERIOR. L’estudi també inclourà una comparació per saber com han abordat i s’han implantat els serveis de mobilitat comparada a d’altres ciutats o metròpolis, especialment europees i americanes. S’estudiarà la penetració d’aquest servei en la mobilitat quotidiana. Es pretén conèixer models de concertació i regulació (totalment públics, público-privats, privats sense regulació, etc.) i identificar-ne els més idonis. Es vol entendre la complexitat de les administracions, operadors i actors participants en cadascun dels models.
(6) EXTERNALITAT DELS SERVEI. Es pretén aprofundir en les problemàtiques d’accidentalitat, ocupació de l’espai públic, contaminació atmosfèrica, emissions locals, soroll, etc. derivades d’aquests serveis. Es plantejarà si aquests vehicles formen part de la solució per tenir ciutats i ciutadans més sostenibles i saludables.
(7) IMPLANTACIó TERRITORIAL. S’identificaran aquelles característiques territorials dels àmbits urbans on l’administració podria i/o hauria d’impulsar aquests serveis (densitats urbanes, concentració d’activitats, dèficit de transport públic tant horària com espacial, disponibilitat d’espai públic de qualitat, etc.)
