Descripció del projecte
La dissecció aòrtica es coneix com la formació d’una ferida a les capes intima i media de la paret aòrtica, aquesta ferida genera una entrada de sang, creant un canal secundari entre la capa intima i la media, creant el que es coneix com a fals lumen. és la manifestació més catastròfica i freqüent de la síndrome aòrtica aguda. La seva incidència està estimada en 3-12 de cada 100.000 pacients a l’any.
L’opció més emprada per tractar casos molt agressius, especialment els que tenen lloc a l’aorta ascendent, és la coneguda com a reparació oberta de l’aorta (OR). Malgrat això, presenta un alt risc de mortalitat pel pacient durant l’operació i un procés de recuperació complicat i de llarga durada. Aquesta estratègia és altament invasiva i no tots els pacients poden sotmetre’s a aquest procés.
Per altra banda existeix el tractament endovascular (TEVAR). Aquest tipus de tractament permet un procés de recuperació menor al de la cirurgia oberta però sovint apareixen complicacions a mitjà i llarg termini degut a un mismatch mecànic entre l’artèria i el dispositiu. Aquestes sovint porten a la necessitat de de realitzar una altra intervenció per reemplaçar-los.
El projecte de doctorat industrial que proposa Aortyx juntament amb el grup de recerca GEVAB de l’IQS School of Engineering es basa en tres grans blocs que se centren en complir el principal objectiu d’aquest projecte, que és el disseny i desenvolupament d’un adhesiu biocompatible per la seva aplicació en un pegat per promoure la regeneració cel·lular en una aorta que ha patit una dissecció.
Primerament el projecte se centrarà en la millora de les propietats d’un adhesiu comercial per tal de poder encarar les proves in-vivo en porcs del primer producte d’Aortyx. Dins d’aquest projecte es treballarà en aconseguir una deposició homogènia de l’adhesiu sobre el pegat, desenvolupar una estratègia per recobrir l’adhesiu per tal de facilitar la manipulació d’aquest durant el període que dura la intervenció quirúrgica i per últim optimitzar la reformulació d’adhesius ja comercials per dotar-los de les propietats mecàniques necessàries per complir amb els requisits en realitzar la cirurgia. Cal remarcar que aquest bloc d’assaigs serà un bloc cíclic que anirà succeint a mesura que es vagin tenint resultats de les proves in vivo amb porcs i les posteriors correccions que s’hagin d’anar desenvolupant.
El segon bloc de la tesi de doctorat industrial se centrarà en el desenvolupament d’un sistema d’alliberament de fàrmacs emprant la localització de l’adhesiu en la zona afectada. Per aconseguir-ho es treballarà en dotar a l’adhesiu amb la propietat d’esdevenir com a un sistema d’alliberament de fàrmacs localitzat. Per això es treballarà primerament en una recerca i selecció del fàrmac d’interès, principalment dins la família de fàrmacs hemostàtics i antiinflamatoris.
Seran interessants aquests dos grups de fàrmacs a causa de la malaltia del teixit aòrtic quan s’esdevé una dissecció aòrtica. Un cop seleccionats els fàrmacs candidats serà necessari el desenvolupament de l’estratègia de càrrega idònia així com totes les proves in vitro per poder quantificar la càrrega i alliberament al medi del fàrmac desitjat com també el seu efecte.
Per finalitzar, l’últim bloc de la tesi de doctorat industrial se centrarà en el desenvolupament d’un adhesiu propi per l’empresa. Aquest punt és de principal interès, ja que dotarà a l’empresa d’un nou producte propi. Dins d’aquest bloc es proposa realitzar tot el procés de síntesi tant de l’adhesiu com de la resta de components d’aquest, així com el desenvolupament de la formulació adient per l’adhesiu, tenint en compte l’estat de l’adhesiu (líquid, gel) com el mètode d’aplicació entre d’altres. Per últim un cop desenvolupat l’adhesiu es realitzaran tot el seguit de proves per identificar i quantificar totes les propietats mecàniques així com la realització de proves de citotoxicitat i degradació del nou adhesiu amb assaigs in-vitro. Aquests assaigs seran similars als descrits al bloc 1.
