Descripció del projecte
La comunicació clínica i la qualitat de la relació metge–pacient han adquirit en els darrers anys un protagonisme central en l’atenció oncològica, especialment en pacients amb càncer avançat, on les decisions sobre tractaments, objectius terapèutics i expectatives de pronòstic són altament sensibles i complexes. Tot i els avenços científics i tecnològics, la literatura recent mostra que persisteixen importants desajustos entre la informació que els oncòlegs transmeten i la que els pacients assimilen, amb un impacte directe en la percepció del tractament, el benestar emocional i la capacitat de participar activament en la presa de decisions (Calderon et al. 2025; Mahato et al., 2025; Miranda et al., 2025).
Un estudi multicèntric espanyol amb 986 pacients va revelar que el 74% mantenia una percepció inexacta sobre la possibilitat de curació, la qual cosa indica una discrepància significativa entre les estimacions mèdiques i les expectatives del pacient (Lee et al., 2023). Aquest fenomen té importants implicacions clíniques: les expectatives irreals generen frustració, dificulten l’adherència, incrementen la càrrega emocional i poden condicionar decisions terapèutiques excessivament agressives o poc ajustades als objectius reals del tractament. Paral·lelament, s’ha demostrat que la qualitat de l’aliança terapèutica, entesa com el vincle de confiança, la percepció de suport, l’obertura comunicativa i l’acord en els objectius del tractament, és un predictor robust d’una millor experiència assistencial. Estudis recents amb més de 900 pacients atesos en 15 hospitals han evidenciat que una aliança terapèutica sòlida s’associa a una major satisfacció amb la informació rebuda, una millora en la participació en la presa de decisions, un augment de la confiança en l’oncòleg i una major disposició a conèixer el pronòstic (Velasco-Durántez et al., 2023; Rodriguez et al., 2023).
En aquest context, el projecte de doctorat industrial proposat aborda aquest desafiament mitjançant un estudi sistemàtic que persegueix quatre objectius principals: (1) identificar i quantificar les discrepàncies entre pacients i oncòlegs pel que fa a expectatives de curabilitat, benefici del tractament i risc de toxicitat; (2) analitzar l’impacte d’aquestes discrepàncies en variables clau com la satisfacció, la confiança, la qualitat de la comunicació, l’aliança terapèutica i la capacitat de prendre decisions informades; (3) desenvolupar models predictius que integrin factors clínics (ECOG, estadi, tipus de tumor), psicològics (incertesa, esperança, desig d’informació) i professionals (experiència i estil comunicatiu de l’oncòleg) per identificar situacions d’alt risc de desalineació comunicativa; i (4) dissenyar i validar intervencions comunicatives aplicables a l’entorn hospitalari com l’Hospital Clínic de Barcelona—com guies conversacionals, eines digitals d’ajuda a la decisió i microentrenaments per a professionals—orientades a millorar l’alineament entre pacients i metges i facilitar decisions més realistes i personalitzades.
Aquest projecte té un elevat valor translacional, ja que es fonamenta en evidència robusta procedent d’estudis multicèntrics en oncologia i la transfereix directament a la pràctica clínica habitual. La seva aplicació és immediata i d’alt impacte, perquè aborda un dels reptes més persistents dels serveis d’oncologia: millorar la comunicació clínica, evitar malentesos sobre el pronòstic i garantir que les decisions mèdiques siguin realment compartides i respectuoses amb els valors i preferències del pacient. En aquest sentit, el projecte reforça de manera directa la qualitat assistencial, contribuint a fer més eficients les visites mèdiques, facilitant que el missatge clínic sigui comprensible i alineant les expectatives de pacients i professionals, la qual cosa redueix tensions, duplicitats d’informació i situacions de desconfiança o frustració. A més, potencia els indicadors d’experiència pacient (PREMs)—com la satisfacció amb la informació, la participació en decisions, la sensació d’acompanyament o la confiança en l’oncòleg—elements que avui són centrals en les avaluacions de qualitat hospitalària, en els processos d’acreditació, i en els requisits de molts organismes sanitaris internacionals. La capacitat del projecte per reduir malentesos pronòstics és un dels seus punts més rellevants: l’evidència mostra que quan els pacients comprenen millor els objectius del tractament (curatiu, pal·liatiu, de control o simptomàtic), millora el seu benestar emocional, prenen decisions més realistes, participen més activament en la planificació anticipada de l’atenció i eviten situacions d’intensificació terapèutica innecessària al final de la vida. Al mateix temps, els professionals se senten més recolzats, redueixen la càrrega emocional associada a converses difícils i poden establir una relació més fluida, honesta i compassiva amb els pacients i les seves famílies. A nivell institucional, el projecte s’alinea plenament amb les prioritats estratègiques de l’Hospital Clínic de Barcelona, especialment amb les línies d’acció relatives a humanització de l’atenció, qualitat percebuda, innovació en processos assistencials i integració de la recerca en la millora contínua del servei.
