Descripció del projecte
Cogovernança i gestió de l’aigua a nivell de conca. El cas del Riu Brugent. Key words: river basin governance, co-governance, common benefit. Vivim una situació de canvi global en la qual les societats han d’afrontar grans reptes relacionats amb el canvi climàtic (en endavant, CC) i la pèrdua de biodiversitat. En làmbit mediterrani, els espais fluvials son claus per a l’adaptació al CC i per a la recuperació de la biodiversitat (contribució del Grup de Treball II al 6è Informe de l’IPCC, 2022). Existeixen diferents models i respostes per afrontar aquesta crisi, però actualment les desigualtats ecosocials que comporten els efectes del CC segueixen creixent a nivell global (Fòrum Econòmic Mundial, Global Risks Report 2022). Aquesta constatació evidencia la necessitat de no valorar únicament l’efectivitat de l’acció davant el CC a l’hora de prendre decisions i definir polítiques, sinó que cal incorporar també consideracions de caire social. L’informe del grup de Treball II del 6è Informe de l’IPCC proporciona nous coneixements sobre el potencial de la natura per no només reduir els riscos climàtics sinó també per millorar la vida de les persones. Aquest informe reconeix la interdependència del clima, la biodiversitat i les persones i integra natura, societat i economia amb més força que les avaluacions anteriors. L’informe posa especial èmfasi en la necessitat de posar en primer terme la justícia global i l’equitat per a totes les persones.
També es posa de manifest que és necessari “reunir el coneixement científic i tecnològic, així com el coneixement autòcton i local, per a obtenir solucions més eficients i socialment més justes” (Debra Roberts, grup de treball II de l’IPCC). En aquesta línia, la idea de transició hídrica justa implica reflexionar sobre els models de governança existents per recuperar el bon estat dels ecosistemes aquàtics, aconseguir un ús sostenible de l’aigua i adaptar-nos als efectes del CC. Els mecanismes actuals de participació continuen estant limitats tant en la representativitat social com en l’impacte dels resultats (XI Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua). Els conflictes hídrics estan prenent rellevància i experiències com la Iniciativa Legislativa Popular del Mar Menor o l’Estratègia EbroResilience obren nous camins per transformar aquests conflictes en exemples de models de cogovernança. La gestió integrada de conques hidrogràfiques és un plantejament àmpliament acceptat a escala internacional i també a nivell català, on des de fa 20 anys proliferen experiències per abordar la qüestió de la governabilitat de l’aigua (Life MEDACC -Muga, Ter, Segre-, Observatori RIVUS -Tordera i Besòs-, Consorci Alba-Ter). Amb la definició i aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua (any 2000) es dona importància a la participació pública i en el cas de Catalunya, l’ACA ha posat interès en integrar la societat a través de processos participatius.
Actualment, són moltes les entitats ecosocials que reclamen els Consells de Conca (aprovats pel Parlament de Catalunya i anul·lats el 2011) per gestionar la complexitat del territori des de la proximitat i amb la ciutadania local, com també reclamen el Consell per l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA) (extret de les al·legacions al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027, presentades per la Taula del Llobregat, Aigua és Vida, Ecologistes en Acció, GDT i Naturalistes de Girona). Per la seva clara delimitació espacial, la codependència dels subjectes que hi viuen i l’aprofiten, la concreció del que esdevé bé comú i la concepció de la justícia intergeneracional, les conques fluvials poden esdevenir marcs idonis per entaular un diàleg constructiu entre les parts implicades en la gestió de l’aigua i, fins i tot, del territori, a fi i efecte que la seva governança contempli els interessos i les necessitats de totes les parts i la recerca del bé comú. En el 3er Informe del CC a Catalunya (Capítol 7), s’hi conclou que tots els estudis realitzats reflecteixen la singularitat hídrica del país i, en particular, l’heterogeneïtat territorial pel que fa als efectes del CC. L’estudi de cada conca, de les seves particularitats, dóna la clau per a identificar aquells valors, necessitats, problemàtiques i reptes que té associats. Així mateix, on la identitat condueix a l’acció col·lectiva és més probable que es desenvolupin pràctiques culturalment i ambientalment sostenibles, alhora que reconegudes i legitimades pels actors d’aquell territori concret (Warber et al., 2008). Cal indagar en la recerca existent i veure si aquesta permet adaptar les respostes a les realitats de cada territori, àmbit i societat, i avançar en la línia de definir formules locals.
En la present proposta els treballs es centraran en el cas del riu Brugent, a La Garrotxa i La Selva. S’escull el riu Brugent i la seva conca, en primer lloc, pel coneixement que té el CST de la zona a nivell de conflictes ecosocials. Aquest coneixement porta a afirmar que presenta una composició interessant territorialment i socialment, pel conjunt d’actors que hi intervenen (empresariat, usos turístics i de lleure, propietat forestal…). Alhora, el CST hi ha treballat en temes d’educació i sensibilització ambiental com el patrimoni geològic i la hidrogeologia. Alhora, les seves surgències són d’origen càrstic, tipologia especialment sensible als efectes del CC (Vianey et al., 2021; Lukac Reverski et al., 2020). L’objectiu principal de la tesi seria de determinar en quins aspectes es poden millorar els models de cogovernança aplicables a les conques fluvials Mediterrànies. En aquest sentit, es plantegen com a objectius específics: 1. Fer una diagnosi de l’estat de l’art actual sobre cogovernança dels espais fluvials, identificant els principals reptes, especialment en conques mediterrànies, contribuint així al debat global sobre models i mecanismes de cogovernança de conques fluvials. Seleccionar un o diversos casos amb els quals poder fer una anàlisi comparativa de cogovernança en l’àmbit fluvial. 2. Aportar un cas pràctic en l’àmbit català de governança de conques petites, a partir d’una diagnosi i avaluació pel cas de la conca del riu Brugent.
En concret, s’analitzarà quin seria el millor model de cogovernança a partir de la caracterització hidrogeològica, dels serveis ecosistèmics, de l’anàlisi de la composició social, l’avaluació del model de gestió existent i la identificació de problemàtiques i reptes. 3. Construir sobre el coneixement adquirit al punt 1 per aplicar-lo al cas pràctic escollit per formular propostes de millora en la governança que puguin servir no només pel cas d’estudi sinó també poder extendre-ho a altres conques similars.
