Descripció del projecte
El càncer d’endometri (CE) és un dels càncers ginecològics més freqüents, diagnosticats majoritàriament entre els 65 i 75 anys, i amb una taxa de supervivència als 5 anys del 90% quan es diagnostica en estadis inicials, i del 68% o del 17% si hi ha disseminació regional o a distància, respectivament. La cirurgia és el gold-standard pels tumors en estadis inicials, mentre que la radioteràpia combinada amb quimioteràpia és l’opció més utilitzada pels estadis avançats.
Tradicionalment, els CE s’han classificat en dos subtipus segons les seves característiques histopatològiques (Tipus I o carcinoma endometrioide i Tipus II o carcinoma no endometroide). No obstant, en els últims anys els avenços en el camp de la genòmica i la biologia molecular i la medicina de precisió han evidenciat la necessitat d’un canvi de paradigma en la classificació del CE. S’han utilitzat les dades del projecte The Cancer Genome Atlas (TCGA) per a classificar aquests tumors segons paràmetres genètics de càrrega mutacional somàtica i de l’alteració en el número de còpies somàtiques, obtenint 4 grups moleculars diferents: 1) ultramutats (5-7%) [>100 mutacions/megabase(mut/Mb)] amb variacions patogèniques en el domini exonucleasa de l’ADN polimerasa épsilon (DNA POLE)-ultramutada (POLE mut), 2) hipermutats (28-30%) (10-100 mut/Mb) o microsatèl·lit-inestable (MSI), 3) número de còpies somàtiques-alt (SCNA-alt 23-26%) que afecten a TP53 (p53) y 4) número de còpias somàtiques-baix (SCNA-baix 39%) amb alteracions de Fosfoinositol 3-cinasa (PI3K) i de la senyalització de WNT.
Aquesta classificació molecular afegeix un valor pronòstic i té el potencial d’optimitzar la indicació de la teràpia adjuvant. Concretament, permet definir millor els grups pronòstic, sent rellevant l’associació del grup DNA POLE mutat amb el bon pronòstic, i l’associació del grup molecular p53-alterat a un pitjor pronòstic clínic, independentment del grup de risc, del tipus de tractament adjuvant, del tipus de tumor o del grau histològic. Tot això apunta a avaluar un possible canvi de paradigma a nivell terapèutic, explorant la necessitat de desescalar tractament adjuvant en els DNA POLE mutats, com el benefici clínic de l’ús de quimioteràpia adjuvant en els p53-alterats.
En la Comarca d’Osona el CE té una elevada prevalença, amb un nombre aproximat de 400 casos diagnosticats en el Consorci Hospitalari de Vic (CHV) en el període 2022-2022. En aquest context, l’objectiu del projecte és caracteritzar clínica, histopatològica i molecularment els CE diagnosticats en el CHV en aquest període i analitzar l’impacte en la supervivència global. Per a fer-ho, es recolliran les dades disponibles dels pacients a nivell assistencial i també s’analitzaran els marcadors genètics i moleculars de la classificació molecular, utilitzant tècniques d’immunohistoquímica i seqüenciació massiva, entre altres. S’analitzarà la correlació de les característiques clíniques, histopatològiques i moleculars amb la resposta al tractament oncològic i la supervivència global de les pacients del CHV. També es compararà la classificació histopatològica amb la classificació molecular, i s’avaluarà el seu impacte en el pronòstic i tractament de les pacients del CHV.
Totes aquestes anàlisis permetran, per una banda, realitzar un estudi epidemiològic exhaustiu de la població de CE de la Comarca d’Osona i, per l’altra, permetran comprovar el poder pronòstic de la nova classificació molecular en les pacients de la Comarca d’Osona, i plantejar un canvi en l’estratègia terapèutica en el sí del CHV. En el projecte també es pretén estudiar nous marcadors pronòstic i predictius de resposta a tractament, no descrits en les guies diagnòstiques i terapèutiques del CE, que poden contribuir en la millora del coneixement i maneig d’aquesta neoplàsia.
