Descripció del projecte
El biomonitoreig de fauna marina és una eina útil per a estudiar i avaluar la salut d’un ecosistema. L’estudi de biomarcadors ens permet obtenir informació sobre els efectes toxicològics produïts per l’exposició dels animals a diversos xenobiòtics, tant a nivell individual com poblacional (Solé, M. et al., 2020). En l’actualitat, es desconeixen íntegrament els efectes de l’exposició crònica a plàstics i als compostos químics presents en aquests, per la qual cosa és necessari investigar i desenvolupar nous biomarcadors que ens informin sobre els efectes d’aquesta exposició en fauna marina (Omedes, S. et al., 2023).
La tortuga babaua (Caretta caretta) ha estat classificada com a espècie sentinella per a la contaminació per escombraries marines en la mar Mediterrània (Descriptor 10 de la Directiva de estratègia marina europea-MSFD). L’espècie compleix amb tots els requisits per a ser un excel·lent bioindicador de l’estat de salut de la mar Mediterrània gràcies a una elevada longevitat, ingesta freqüent de plàstic, coneixement sobre els seus hàbits alimentaris (Cardona, L. et al., 2012), estudis sobre patrons d’ús de l’hàbitat (Cani, A. et al., 2024), i fàcil accés a exemplars salvatges en centres de rescat i/o recuperació de fauna marina.
Aquesta proposta de tesi es fonamenta en poder aprofitar l’excel·lent oportunitat que ofereixen els centres de recuperació de fauna marina per accedir als exemplars salvatges, obtenir mostres de sang i l’existència d’equipació tècnica i de personal per fer diagnòstic de patologies.
En aquest projecte proposem un estudi multidisciplinari i multicèntric en el qual s’estudiarà la relació entre ingesta de plàstic, dieta, marcadors biològics, efectes genotòxics i alteració del microbioma intestinal. Per a això, es prendran mostres de sang dels animals ingressats a rehabilitació, amb la finalitat d’obtenir plasma i la realització d’un frotis sanguini, mostra de pell i hisopat cloaca. Al seu torn, s’analitzarà el plàstic defecat pels animals durant la seva rehabilitació.
En aquest projecte participarà La Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM), l’Institut de Ciències de la Mar (CSIC) i la Universitat de Barcelona (UB).
Els objectius del projecte són:
1. Relacionar la inhibició de les enzimes plasmàtiques (B-esterases) amb l’exposició a plàstics, avaluant la seva possible utilitat com biomarcadors complementaris de l’estat de salut d’animals marins i de la pressió química antropogènica.
2. Determinar si el temps de permanència en el centre de recuperació actua en la depuració de xenobiòtics, avaluant l’evolució de l’activitat de les B-esterases i altres indicadors plasmàtics de salut a l’ingrés i a la fi del període de rehabilitació.
3. Relacionar la dieta dels animals (i la seva procedència geogràfica) amb la ingesta de plàstic i marcadors biològics.
4. Analitzar l’estructura molecular i procedència del plàstic excretat pels animals durant el període de rehabilitació.
5. Analitzar les possibles alteracions del microbioma intestinal dels animals amb la quantitat de plàstic defecat.
6. Avaluar efectes genotòxics en frotis sanguini dels animals en rehabilitació potencialment afectats per la pressió química antropogènica.
A més de la tortuga babaua, l’estudi planteja ampliar l’estudi a altres espècies marines, validant així l’ús de biomarcadors conservatius en altres grups de fauna marina com poden ser ocells i mamífers marins. A més aquesta iniciativa pretén ampliar el valor actual de conservació, divulgació i protecció de la fauna marina dels centres de recuperació a tasques de recerca i desenvolupament amb projecció internacional.
