Descripció del projecte
L’estructura interna del programari per a BIM està basada en la programació orientada a objectes, fet que el converteix en molt més que una eina de disseny arquitectònic. Aquest enfocament permet vincular dades i informació relacional a la representació tridimensional del projecte, obrint la porta a una gestió molt més ràpida i precisa dels projectes de construcció, així com a l’ús de la informació generada durant l’elaboració del projecte en el posterior cicle de vida de l’edifici.
Malgrat l’eficiència potencial que ofereix el programari BIM punter a l’actualitat, els fluxos de treball que trobem a les empreses no promouen l’ús òptim d’aquesta nova tecnologia, possiblement degut a l’extensa herència rebuda del CAD durant els darrers 30 anys. Sigui quin sigui el motiu, l’industria de la construcció mostra un nivell de desenvolupament tecnològic molt per sota d’altres sectors com per exemple l’automobilístic o el farmacèutic.
A més, els estàndards BIM dels que disposa el sector, tot i establir unes pautes bàsiques de treball, resulten insuficients i poden generar malentesos entre grups de professionals provinents de diferents disciplines.
Donat aquest escenari, la realització d’un projecte de recerca consistent en l’avaluació i monitorització d’un mètode de treball específicament enfocat al BIM i integrat en el procés projectual desde les primeres etapes del disseny arquitectònic, no només serviria per detectar colls d’ampolla sinó que, un cop fetes les corresponents adaptacions podria tenir un impacte significatiu en la indústria de la construcció, millorant l’eficiència, la sostenibilitat i la qualitat de l’edifici una vegada en funcionament.
El despatx C+A vol oferir la possibilitat, a través del Doctorat Industrial, d’abordar de forma extensiva aquesta problemàtica, estudiant amb deteniment i des de la base els fluxes de treball que fan servir diferents empreses, per implementar-hi possibles vies de millora.
