Descripció del projecte
El dolor musculoesquelètic crònic s’estima que afecta el 30% de la població mundial. Als països de la Unió Europea la prevalença se situa entre el 18,6% la més baixa i el 45,7% la més alta. D’aquest, el dolor d’esquena és un dels més habituals. Aquesta condició és més prevalent en dones (41,3%) que en homes (29,1%) i augmenta amb l’envelliment, essent la taxa als adults majors de 75 anys de 45,1%. La localització més freqüent independentment de sexe i edat és la regió lumbar amb una taxa de prevalença de 65,1%.
En dades publicades l’any 2020 es va posar de manifest que el dolor lumbar va ser la principal causa d’anys viscuts amb discapacitat (AVAD) històricament entre l’any 1990 i el 2017 a escala mundial d’entre totes les causes de discapacitat estudiades, essent entre els 45 i 49 anys l’interval d’edat que en pateix més les conseqüències. Es preveu que per l’any 2050 la prevalença augmenti un 32,5%, passant dels 203 milions de casos reportats l’any 2020 a 262 milions de casos pel 2050. Amb aquestes dades de prevalença es pot atribuir al dolor lumbar i cervical una afectació considerable en la qualitat de vida dels individus que ho pateixen. El dolor crònic està relacionat amb una major taxa de mortalitat prematura i de deteriorament cognitiu.
Pel que fa als costos econòmics a Espanya, segons dades de l’Enquesta Europea de Salut a Espanya presentada l’any 2020 realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística situa el dolor lumbar i cervical crònic com la quarta i cinquena condició de salut més prevalent. El dolor crònic lumbar va suposar l’any 2017 un cost total estimat de 8945,57 milions d’euros, el 74,5% dels costos atribuïbles com a indirectes, el cost global estimat representa el 0,68% del total del PIB, similar al d’altres condicions cròniques com la diabetis (0,6% PIB), el càncer (0,4-0,7% PIB) o les malalties cardiovasculars (0,6% PIB). El procés de cronificació s’acompanya de canvis en l’estructura i funció d’àrees cerebrals i circuits que tenen a veure amb el processament de la informació, l’emoció i el comportament relacionat amb l’experiència dolorosa, avui dia el procés encara està en estudi i existeix debat respecte a la influència de cada element en l’experiència individual del dolor.
En les darreres dècades la consideració d’aspectes cognitius i psicosocials en l’estudi del dolor persistent ha guanyat rellevància. Els més estudiats han estat els factors “afectius negatius” entre els quals s’inclouen la depressió, l’ansietat, el malestar psicològic, el catastrofisme i d’altres que han estat vinculats amb evidència consistent a desenllaços de dolor persistent, discapacitat física , incapacitat laboral, alta despesa sanitària, mortalitat i suïcidi, sovint amb relacions més fortes que la mateixa intensitat del dolor. D’altres aspectes com el suport social, les expectatives positives envers el tractament i l’autoeficàcia han mostrat tenir efectes positius en el el maneig de persones amb dolor persistent.
El dolor crònic suposa el 30% de les consultes ateses als serveis d’Atenció Primària a Catalunya. Els factors psicosocials no han estat estudiats en el context de la Fisioteràpia d’Atenció Primària desenvolupada l’any 2022 a Catalunya. Un estudi publicat el mateix any amb dades provinents de l’Enquesta de Salut de Catalunya va descriure la prevalença i l’associació de certs factors socials de persones amb dolor lumbar persistent a Catalunya entre el 2011 i el 2018. Els resultats van mostrar una associació amb el malestar psicològic i la falta de percepció de suport social entre d’altres. No obstant això, no es coneixen dades de prevalença entre usuaris de Fisioteràpia d’Atenció Primària ni la influència d’aquests factors en els resultats d’un tractament de la Fisioteràpia d’Atenció Primària. Aquests coneixements permetrien establir vies d’actuació que millorin l’atenció i els resultats terapèutics de persones amb dolor persistent i usuàries del servei de Fisioteràpia d’Atenció Primària.
Els objectius plantejats dins la tesi són:
o Analitzar i comparar els nivells d’autoeficàcia, de suport social percebut i de les expectatives envers el tractament de persones que viuen en un entorn en el qual els determinants socioeconòmics són desfavorables enfront de persones que viuen en un entorn en el qual aquests determinants són favorables.
o Avaluar el valor predictiu dels nivells d’autoeficàcia, de suport social percebut i de les expectatives envers el tractament en els resultats terapèutics pel que fa a la discapacitat, a la qualitat de vida i a la intensitat del dolor en pacients que han rebut un tractament de fisioteràpia d’atenció primària.
Per això s’elaborarà dos estudis observacionals, un de transversal per conèixer com es distribueixen els factors psicosocials en dos entorns socioeconòmics diferents dins la ciutat de Mataró (Maresme) i un estudi longitudinal per veure el pes d’aquests factors en els resultats terapèutics.
S’espera conèixer la prevalença de valors significatius dels factors psicosocials estudiats entre poblacions amb realitats socioeconòmiques diferents i el pes d’aquests factors psicosocials en els resultats terapèutics obtinguts amb el tractament habitual ofert per part del servei públic de FisioAPiC.
Aquest coneixement permetrà dissenyar intervencions més específiques en poblacions vulnerables de factors psicosocials modificables per part del personal que actualment ja atén aquestes poblacions tenint en compte el pes d’aquests factors en els resultats terapèutics.
El projecte és de l’interès del candidat proposat, aquest treballa al servei de rehabilitació de Mataró i té interès i formació en el maneig de dolor musculesquelètic crònic. Dins aquest projecte no participen altres entitats que les esmentades en aquest document; Institut Català de la Salut (empresa) i Universitat de Vic-IRIS-CC (entorn acadèmic).
