Descripció del projecte

Els diferents agents econòmics (empreses privades, entitats públiques, organitzacions del tercer sector, etc.) han de fer front constantment a decisions estratègiques que impliquen l’anàlisi de varies alternatives disponibles. Moltes vegades els criteris de decisió entren en conflicte entre si i, a més, molts d’ells inclouen variables qualitatives que s’estimen amb diferents graus de precisió.
En concret, la monitorització de l’impacte social i/o mediambiental és un camp difícilment representable amb valors numèrics. En conseqüència, la presa de decisions que incorpori criteris d’optimització d’aquest impacte en les seves diferents formes, de reducció d’externalitats negatives, de sostenibilitat, entre d’altres, és un àmbit on predomina la incertesa i la imprecisió.

El sector públic així com també el tercer sector, porten a l’ADN la generació d’impacte social (en totes les seves vessants; serveis a la discapacitat, gent gran, pobresa, eficiència energètica, inclusió socio-laboral, etc.) i per tant, en moltes de les seves decisions el criteri d’impacte té un pes molt més rellevant que altres criteris econòmics i/o tècnics. També, cada vegada més, les grans corporacions abandonen l’antiga RSC per fomentar internament el que s’anomena iniciatives de “shared value”. Michael Porter és considerat el fundador d’aquest concepte d’estratègia de valor compartit, que ell mateix defineix com “les polítiques i les pràctiques operacionals que milloren la competitivitat d’una empresa, a la vegada que ajuden a millorar les condicions econòmiques, socials i ambientals en les comunitats on opera. S’enfoca a identificar i estendre les connexions entre els progressos econòmic i social”. Actualment hi ha força exemples d’iniciatives de valor compartit entre les grans multinacionals, com són: Nestlé, IBM, Wal-Mart o Unilever. En aquest cas, la generació d’impacte s’integra en la presa de decisions de la mateixa manera que s’inclouen altres criteris.

Però, i el sector de les petites i mitjanes empreses? La pime és un actor dominant i imprescindible de l’estructura productiva catalana del sector privat: l’any passat, representava el 99,8% de les empreses catalanes, el 62% del VAB català exceptuant l’administració pública, defensa i Seguretat Social, i el 70,1% del total d’ocupació. Sense cap dubte, les pimes, seran en un futur també agents de doble rendibilitat: econòmica i social, amb el mateix pes. Hauran de fer front a incomptables decisions complexes on les alternatives per generar impacte seran una prioritat i entraran amb conflicte amb altres criteris econòmics, tècnics i/o polítics. Aquí, la informació no serà sempre precisa, apareixeran criteris subjectius i comparar entre alternatives serà un gran repte.

Tècniques matemàtiques com el Multi-Criteria Decision Aid (MCDA) aplicades a aquest tipus de presa de decisions poden ser una metodologia adequada, rigorosa i molt útil pels gerents de les pimes. En aquest sentit, la incorporació de diferents tècniques d’intel·ligència artificial, que incorporen formes de raonament amb incertesa, com ara el raonament difús, raonament amb ordres de magnitud, o fins i tot la computació amb etiquetes lingüístiques, poden ser molt apropiades per gestionar la vaguetat i ambigüitat inherent en aquest tipus de decisions estratègiques. Actualment aquest tipus de tècniques ja s’estan utilitzant en àrees com la gestió mediambiental, el risc financer, la planificació energètica, el desenvolupament sostenible, les xarxes de telecomunicacions, entre d’altres. Mètodes com ara ELECTRE (Elimination Et Choix Traduisant la Realité), PROMETHEE (Preference Ranking Organization Method for Enrichment of Evaluations), TOPSIS (Technique for Order of Preference by Similarity to Ideal Solution), MAUT (Multiatribute Utility Theory) han aportat ja solucions a situacions en que hi ha ambigüitat o manca d’informació.

Aquest és un repte al què s’hauran d’enfrontar cada vegada més la majoria de pimes catalanes industrials. Per aquest motiu, hi haurà altres entitats interessades en el projecte de recerca. A través de PIMEC, la recerca s’aplicarà a altres pimes industrials catalanes, més enllà del sector de la biomassa.

Per tant, l’objectiu és realitzar un estudi exhaustiu de la problemàtica plantejada en les iniciatives de “valor compartit” en l’entorn de les pimes industrials, analitzant les variables rellevants i les possibles alternatives plantejades com a solució, així com la definició i desenvolupament d’un mètode multi-criteria per a l’ajuda a la pressa de decisions en aquest entorn.. Es realitzarà una aplicació pràctica en entorns reals on s’aplicaran tècniques pròpies de les àrees de coneixement de la decisió multi-criteris i de la intel·ligència artificial.