Descripció del projecte
Els ports comercials representen el veritable centre neuràlgic del transport marítim de mercaderies, en el qual es troben, creuen i s’entrellacen, tot un conjunt de relacions jurídiques vinculades al transport de mercaderies i de passatgers i a la gestió de les infraestructures que el faciliten; activitats i serveis que s’asseguren degudament.
Si el coneixement i enteniment combinat de les relacions jurídiques que permeten el transport de mercaderies i els seus contractes auxiliars és ja de per si complex, major complexitat presenten les diverses assegurances que donen cobertura a aquelles activitats i als seus riscos derivats.
Els Operadors del Transport Marítim (naviliers), Terrestre i Ferro-portuari, han de fer front a les necessitats asseguradores derivades del negoci que duen a terme, assegurant els riscos dels seus equips i mitjans de transport, de les mercaderies i passatgers que s’obliguen a transportar, i de les responsabilitats civils que puguin afrontar enfront de tercers, incloses les mediambientals. Assegurament que a vegades esdevé voluntari però que en unes altres esdevé obligatori, per mandat legal o per les obligacions contractuals assumides.
Els Operadors Portuaris i d’Infraestructures, com ara les Terminals de Manipulació de Mercaderies, les Estacions Marítimes de Passatgers, els serveis tècnic-nàutics de Remolc, Amarrament o Practicatge, els agents consignataris de vaixells, els Transitaris, els dipositaris-almacenistas, els interessos de la càrrega, els concessionaris i els seus contractistes d’obres o serveis, o les Autoritats Portuàries i els seus contractistes d’obres i serveis, han de fer front a les necessitats asseguradores derivades del negoci que duen a terme, assegurant els riscos dels seus equips, mitjans de transport, construccions i instal·lacions, de les mercaderies i passatgers que s’obliguen a custodiar, i de les responsabilitats civils que puguin afrontar enfront de tercers, incloses les mediambientals. Assegurament que a vegades esdevé voluntari però que en unes altres esdevé obligatori, per mandat legal o per les obligacions dels corresponents títols habilitants.
Les característiques cada vegada més creixents d’internacionalització i globalització dels operadors del transport i portuaris, i per tant el sotmetiment d’aquest entorn empresarial a centres de decisió aliens a la nostra cultura jurídica, es materialitzen en la subscripció de les cobertures asseguradores per mitjà de Programes Internacionals gestionats per les Matrius dels grups empresarials al qual pertanyen els operadors, sotmeses a dret del common law i a clàusules d’adhesió o dret dels formularis internacionals procedents -entre altres-, de l’Institut d’Asseguradors de Londres.
Aquesta situació, allunyada de les condicions generals de la contractació que ens són pròpies i de la nostra Llei 50/1980, de 8 d’octubre, de Contracte d’assegurança, del Reial decret 1575/1989, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’Assegurança Obligatòria de Viatgers, del Reial decret 690/1988, de 24 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de la Producció d’Assegurances Privades, de la Ley 20/2015, de 14 de julio, de ordenación, supervisión y solvencia de entidades aseguradoras y reaseguradoras, o del Reial decret legislatiu 8/2004, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i segur en la circulació de vehicles de motor, per citar alguna de les nostres normes reguladores del Dret del Segur; generen en no pocs casos distorsionis en les relacions jurídiques dels operadors de l’entorn empresarial dels Ports.
Al seu torn, unes certes determinacions de la Llei 14/2014, de 24 de juliol, de Navegació Marítima, o el Text Refós de la Llei de Ports de l’Estat i de la Marina Mercant, i del seu desenvolupament en l’Ordre FOM/938/2008, de 27 de març, que aprova el plec de condicions generals per a l’atorgament de concessions en el domini públic portuari estatal (Regla 26), o en els Plec de Prescripcions Particulars de Serveis Portuaris o de Serveis Comercials que cada Autoritat Portuària aprovi, poden resultar a vegades contradictoris amb el mercat assegurador o amb els criteris dels Operadors del Transport o Operadors Portuaris.
Tota aquesta amalgama d’assegurances de rams, característiques o sistemes jurídics diversos, entren en joc en els supòsits de sinistres, on, com és sabut, mai queda clara la responsabilitat del causant, menys quan agents i auxiliars assumeixen prestacions de l’obligat principal, menys quan el sinistre ocorre en l’intercanvi modal.
