Descripció del projecte
Introducció: La sang sencera, obtinguda de donacions, s’ha de processar abans que es pugui transfondre als pacients seleccionats. El processament de la sang proporciona tres components sanguinis finals: glòbuls vermells (hematies), plasma i plaquetes. És essencial poder analitzar i garantir una seguretat i una òptima qualitat d’aquests productes finals. Els mètodes de processament de la sang es poden classificar en manuals, semiautomatitzats i automatitzats. Cadascun d’ells té implicacions específiques en àmbits econòmics, tècnics, operatius i de qualitat. Addicionalment, procediments com l’ús de filtres d’eliminació de leucòcits o tecnologies de reducció de patògens poden augmentar la qualitat i seguretat dels components sanguinis.
Processament manual de sang: Aquest sistema inclou l’ús de màquines com les centrífugues i premses manuals, les quals només permeten premsar una única bossa de sang a la vegada, i altres dispositius com segelladors i balances. És molt dependent de l’experiència i habilitats dels operadors que separen la sang en els components sanguinis finals. Per aquest motiu, el processament manual requereix molt de temps i que el procés sigui operador depenent. Econòmicament, comporta costos laborals més elevats i requereix una formació extensa i una supervisió més estricta. En l’àmbit tècnic, augmenta substancialment el potencial d’error humà, la variabilitat en la qualitat del producte final i la contaminació per errors en el processament, així com un control de producció més pobre. Operacionalment, el processament manual és més lent i menys eficient, sobretot quan el banc de sang ha de processar grans volums. La qualitat del producte dependrà de l’experiència, habilitats i cohesió entre els operadors, augmentant la variabilitat en la qualitat sanguínia i fent extremadament difícil per als bancs de sang la possibilitat d’expandir la seva producció amb aquest processament manual.
Processament semiautomàtic de sang: Aquest sistema inclou principalment l’ús de centrífugues, separadors automatitzats, els quals només permeten fraccionar una única bossa de sang a la vegada, segelladors i balances. Econòmicament, aquest mètode redueix els costos laborals, ja que requereix menys operadors, però aquests encara necessiten una extensa formació pràctica, així com supervisió i control dels diferents passos manuals del processament. La inversió inicial en equips semiautomatitzats pot ser substancial, però a llarg termini es tradueix en estalvis a causa de l’augment de l’eficiència i optimització de recursos. Tècnicament, els sistemes semiautomatitzats milloren la consistència, variabilitat i fiabilitat respecte als mètodes manuals, reduint la probabilitat d’errors. L’operativitat millora, ja que poden processar més ràpidament quantitats més grans, i també augmenta l’escalabilitat del processament en cas que el banc de sang vulgui expandir la quantitat de processos diaris. La qualitat millora perquè el sistema semiautomàtic proporciona resultats més consistents, disminuint la seva desviació estàndard i variabilitat, i reduint el risc de contaminació en el producte final.
Processament automatitzat de la sang: Aquest sistema és considerat la forma tecnològicament més avançada per processar la sang. Minimitza la intervenció humana i redueix significativament els costos laborals i els errors humans. Requereix únicament un dispositiu automàtic amb la capacitat de processar fins a quatre bosses de sang simultàniament per cicle. Les implicacions econòmiques inclouen una inversió de capital inicial elevada compensada per un estalvi substancial de mà d’obra, una disminució en els errors i temps de processament, un augment en la qualitat i estandardització, i en el rendiment total. Tècnicament, els sistemes automatitzats utilitzen algoritmes avançats i enginyeria de precisió per garantir una separació òptima dels components sanguinis amb un mínim de residus i de processos manuals operatius.
Operacionalment, aquests sistemes poden gestionar grans volums de sang amb una velocitat i eficiència considerables, cosa que els fa ideals per a operacions a gran escala com ara bancs de sang regionals/nacionals i hospitals importants, o en centres que es plantegen augmentar considerablement els procediments sense requerir més espai ni operadors. Així doncs, l’escalabilitat és una característica clau per a aquest tipus de processament. La qualitat és constantment alta, amb una variabilitat, desviació estàndard i riscs de contaminació mínims.
Projecte de recerca: Decidir entre aquests 3 sistemes de processament de sang implica avaluar els àmbits econòmics, tècnics i operatius, així com la qualitat de la sang del producte final, depenent dels requisits de cada banc de sang. L’objectiu d’aquest projecte serà oferir múltiples avaluacions entre aquests diferents camps per entendre el sistema de processament òptim per a cada banc de sang segons la seva regió/país, creixement actual i esperat, directrius locals/nacionals, etc. A més a més, també s’inclourà una anàlisi de les tecnologies de processament de la sang i el seu impacte per garantir una disponibilitat major de productes sanguinis més segurs i específics per obtenir resultats clínics òptims, incloent-hi l’ús de filtres d’eliminació de leucòcits i tecnologies de reducció de patògens.
