Descripció del projecte
L’aditivació és un dels grans requeriments per a que els polímers es puguin processar adequadament. Aquest procés encara és més rellevant quan es tracta del reciclatge de polímers.
Hi ha una gran voluntat en la utilització de material reciclat en el sector de l’automoció per reduir la petjada de carboni i avançar cap a models de producció circulars. L’optimització del proCés ja és una realitat i a la indústria ja es parla sobre la permanència del plàstic reciclat en les aplicacions. Tot i això, es necessari millorar les prestacions per donar cabuda a més quantitat de material reciclat en les diferents peces. En aquest context, la aditivació esdevé una eina clau per restaurar o millorar les prestacions del material base.
Donant una volta més a la circularitat, s’ha vist amb estudis previs realitzats per l’empresa CITSALP que es pot aconseguir un polímer reciclat amb prestacions avançades si s’utilitzen additius o agents modificadors sostenibles, valoritzant residus que estarien fora de la cadena de valor actualment. L’enfocament se centra en revaloritzar subproductes industrials o residus establint una sinergia entre fluxos de residus polimèrics per generar nous materials circulars.
L’abast d’aquest projecte de tesi és desenvolupar nous materials i/o formulacions sostenibles per millorar o restaurar propietats mecàniques clau per requeriments específics de peces d’automoció, com ara la millora de la resistència a l’impacte, la tenacitat, la durabilitat o la contracció del material. Per a arribar a aquest objectiu el/la futur/a doctorand/a haurà de caracteritzar els residus o possibles agents modificadors que hagi pogut identificar en els fluxos industrials de l’ecosistema de l’empresa. S’analitzarà l’efecte sinèrgic entre aquests materials sostenibles i les matrius polimèriques per tal de conèixer el mecanisme d’acció a nivell molecular d’aquests agents a les poliolefines, en aquest cas. Es faran servir diferents tècniques d’anàlisi com la termogravimetria (TGA), la calorimetria diferencial d’escombrar (DSC) o el reòmetre per tal d’estudiar els possibles efectes tèrmics i reològics que poden produir les diferents formulacions a la matriu polímer ica. La caracterització química dels materials emprats es farà mitjançant l’espectroscòpia FTIR, cromatografia i/o espectroscòpia de raigs X d’energia dispersa. També s’utilitzaran assajos mecànics com tracció, flexió o compressió per avaluar la millora que provoquen aquests nous desenvolupaments a les peces finals. S’analitzarà l’evolució de les propietats mecàniques variant la temperatura o altres condicions d’assaig gràcies a l’anàlisi dinàmic-mecànic (DMA).
S’utilitzaran sobretot poliolefines reciclades de peces d’automoció o scrap industrial, especialment el PP, però també es buscar la replicabilitat dels resultats a altres polímers d’interès tècnic i comercial usats en la fabricació d’automòbils.
