Descripció del projecte
La recuperació (recovery) es refereix a les formes en què una persona maneja un problema de salut mental tractant de restaurar o desenvolupar un projecte de vida significatiu, així com un sentit de pertinença, una percepció d’identitat positiva, independentment del problema de salut mental. La recuperació és un procés de canvi mitjançant el qual els individus milloren la seva salut i benestar, condueixen les seves vides de forma autònoma i s’esforcen per aconseguir el seu màxim potencial. Aquest enfocament té els seus orígens en l’històric “moviment de recuperació”, el qual reivindicava en la dècada dels anys 60, els drets de les persones amb problemes de salut mental a rebre una atenció terapèutica digna, i a la consideració de la persona amb problema de salut mental com a persona competent per prendre decisions sobre el seu projecte de vida i funcionament comunitari. En un principi, les iniciatives es van centrar en les lleis de salut mental, especialment aquelles que sancionaven les intervencions involuntàries i coercitives, però més tard també es van proposar canvis en la pràctica de la salut mental, sobretot a partir de l’aparició de noves terapèutiques, que permetrien que les persones amb problemes de salut mental poguessin viure a la comunitat, iniciant-se la creació de recursos rehabilitadors en l’àmbit comunitari a fi de donar cobertura a les necessitats psicosocials de les persones afectades. Desafortunadament, aquest context històric sovint s’ha passat per alt en la transformació dels serveis cap a una orientació de recuperació, de manera que el concepte ha començat a perdre la seva inspiració i el seu objectiu últim, que no és sinó restaurar a les persones amb trastorns mentals greus el seu sentit de dignitat, respecte, autoestima i ciutadania. Això no obstant, en les últimes dècades el concepte de recuperació inicial ha crescut amb força en la terapèutica de les persones amb problemes de salut mental, degut principalment a dues evidències científiques: a) Un 33% les persones que mostren un problema de salut mental sever, com és l’esquizofrènia, poden recuperar-se, sense patir cap conseqüència negativa i un 67% mostren millores significatives al llarg del temps; b) diferents estudis han indicat que l’atenció centrada en la recuperació (principalment, l’expectativa positiva de tenir una vida amb sentit) prediu la millora clínica i l’adequat funcionament comunitari (Slade et al., 2014). D’aquesta manera, en les primeres definicions de recuperació, elaborades per Patricia Deegan i William Anthony, la recuperació implica el desenvolupament d’un nou sentit i propòsit en la vida, a banda de les limitacions derivades del problema de salut mental.
El present projecte té dos objectius principals, per una banda valorar la implantació del model de recuperació en un període de dos anys i, per altra banda adaptar la tècnica de suport entre iguals (peer-to-peer), com a tècnica basada en l’evidència a utilitzar en el model de recuperació. Aquesta tècnica consisteix a proporcionar formació i acreditació a persones afectades d’un problema de salut mental, per a tal que puguin exercir com a coterapetues en els equips de salut mental que treballin amb el model de recuperació.
Per al primer objectiu es valoraran entre altres, diferents factors relacionats directament amb el model de recuperació (esperança, recuperació funcional, autoeficàcia, …) a una mostra de persones amb problemes de salut mental que estiguin en procés de recuperació en la Divisió de Salut Mental d ela Fundació Althaia, mitjançant l’aplicació de diferents instruments estandarditzats. Aquestes persones se’ls farà un seguiment als 12 i 18 mesos a fi de valorar l’evolució en el seu procés de recuperació.
Per al segon objectiu, s’adaptaran les formacions que realitza el Program for Recovery and Community Health (PRCH) de la Yale University i, s’aplicaran en el nostre entorn. Així, es formaran 24 persones afectades d’un problema de salut mental, 8 de les quals s’incorporaran, un cop acreditades, als equips de salut mental dels dispositius de la Catalunya Central com a coterapetues. El projecte també valorarà l’impacte que suposa aquesta estratègia, tant en les persones ateses, com en les persones que actuen com a coterapeutes i en els professionals. La intervenció es reforçarà amb la tècnica del career design counselling, desenvolupant un procés de coaching laboral i creant itineraris d’inclusió laboral individualitzats. Aquesta adaptació i valoració permetrà posar les bases de la creació de la Universitat del Recovery, la qual proporcionarà el reconeixement acreditatiu perquè persones amb problemes de salut mental puguin exercir com a coterapeutes, obrint d’aquesta manera un nou mercat laboral per a la inserció d’un col·lectiu que mostra taxes elevades d’atur i que es considera com d’exclusió social. La University of Recovery, que estarà situada al centre d’Estudis Sanitaris i Socials de la UVic-UCC, farà una tasca constant de recerca de bones praxis internacionals en aquest àmbit, i de conscienciació i assessorament dels equips assistencials per obrir noves places laborals. En aquest cas específic, es compta amb l’assessorament tècnic de la Yale University i amb el suport de la “Fundación Empleo y Salud Mental”, associació que donarà suport a la seva expansió en l’àmbit nacional. Althaia i la UVic-UCC formen part del Clúster en salut Mental de Catalunya.
