Andrea Valencia Cadena, doctoranda industrial en el projecte entre l’empresa GPA Innova i la Universitat de Barcelona, desenvolupa una solució d’economia circular per reutilitzar polímers en impressió 3D. La recerca se centra a desenvolupar un model d’economia circular per als electròlits sòlids utilitzats en la tecnologia de polit de metalls, que actualment són incinerats. L’objectiu és doble: primer, crear un procés per netejar i reutilitzar aquests electròlits múltiples vegades i, segon, quan ja no siguin regenerables, revaloritzar-los com a matèria primera per a nous productes, com ara paviments o aïllants acústics, reduint així significativament les emissions de CO2.
En aquesta entrevista, comparteix la seva experiència durant una estada internacional a Alemanya, una vivència que li ha aportat un creixement professional i personal decisiu, especialment en l’àmbit de l’autonomia i la presa de decisions en la recerca.
– Andrea, explica’ns el teu projecte de doctorat industrial.
– Estic fent un doctorat industrial a l’empresa GPA Innova amb la Universitat de Barcelona. El projecte tracta sobre economia circular. L’empresa utilitza unes partícules polimèriques per al polit de diferents metalls i, quan acaba la vida útil d’aquest material, volem donar-li una segona vida. Actualment, estem treballant per reutilitzar-lo en impressió 3D.
– Recentment vas fer una estada internacional a Alemanya. Quines van ser les teves motivacions?
– Vaig estar tot el febrer a la Universitat de Saarland, a Alemanya. L’oportunitat va sorgir gràcies a la meva directora de tesi de la Universitat de Barcelona i al meu tutor d’empresa. Ells sabien que es podia fer una estada de tres mesos per obtenir la menció de Doctorat Internacional. És una molt bona experiència per conèixer diferents maneres de treballar i practicar l’idioma; en el meu cas, tot i no saber alemany, vaig poder practicar molt l’anglès.
– Com et va facilitar l’empresa aquesta estada?
– GPA Innova em va donar moltes facilitats. Vam reorganitzar els projectes que jo portava amb altres companys i des de Recursos Humans em van ajudar en tot el que vaig necessitar. A més, manteníem reunions de seguiment per saber com anava el projecte i si havíem de redirigir els experiments. A vegades, vas a un lloc amb unes idees fixades, però els experiments no surten i has de canviar de rumb. Aquest seguiment, tant amb l’empresa com amb la universitat, em va ajudar a reorientar l’estada.
– Com va ser la teva adaptació a l’entorn acadèmic i cultural?
– El grup d’investigació a la Universitat de Saarland era tan multicultural que no vaig notar grans canvis en l’àmbit laboral. Sí que em va sobtar que allà moltes gestions es fan de manera més tradicional, amb cartes en lloc de per via electrònica. El que més vaig notar van ser els horaris, especialment els dels àpats, ja que dinen cap a les dotze. Crec que, com que es fa de nit abans, tendeixen a avançar tots els horaris.
"A nivell personal ha sigut una oportunitat increíble i a nivell professional també, perquè en estar sola, moltes decisions les havia de prendre jo."
– Com ha contribuït aquesta experiència al teu creixement personal i professional?
-Aquesta experiència m’ha aportat moltes coses positives. Per exemple, mai havia marxat sola enlloc. Haver de gestionar-m’ho tot jo sola em va anar molt bé. Jo visc a casa dels pares i, mentre faig la tesi, la meva família m’ajuda molt perquè jo m’hi pugui centrar; potser abans no ho valorava tant com ara. A nivell professional també ha estat clau, perquè en estar sola no podia trucar als meus tutors per a qualsevol dubte. Moltes decisions les havia de prendre jo, i a les reunions hi anava jo sola, sense poder delegar en ningú.
– Tens alguna anècdota on hagis hagut de prendre una decisió important sense els teus tutors?
– Sí. Tenia pensats uns experiments, però en arribar em vaig adonar que l’equip que necessitàvem no era apte per a aquell tipus de mostres. En aquell moment no vaig poder contactar amb els meus directors de tesi, i si no feia res, perdia el dia. Com que ja coneixia els equips que tenien i sabia quines eren les necessitats de la meva tesi, vaig parlar amb els professors d’allà, els vaig proposar una alternativa amb altres mostres que havia portat i els va semblar bé. Vam seguir endavant i recordo que ens vam quedar fins a les nou de la nit al microscopi i vam obtenir uns resultats molt bons. En una altra ocasió, segurament hauria insistit fins a parlar amb els meus directors, però allà vaig haver de decidir jo.
– Llavors, l’experiència t’ha aportat més autonomia.
– Sí, em va donar una autonomia que jo no sabia que volia, i crec que ha sigut el que més m’emporto d’aquest mes. Aviat hi tornaré dos mesos més i ja no tinc tanta por com abans a l’hora de prendre una decisió.
"Parlar amb gent que no sap el que estàs fent i ensenyar-li el teu projecte de nou, et dona una perspectiva totalment diferent."
– A quins altres reptes t’has enfrontat durant la teva recerca?
– Un repte habitual durant la tesi és que et planteges una línia de treball i, al primer experiment, tot se’n va en orris. Has de gestionar la frustració quan fas cinquanta experiments i no trobes cap correlació. L’experiència de l’estada m’ha ajudat a aprendre que, simplement, has de continuar endavant. Si em trobo un obstacle, buscaré un altre camí.
– Com ha canviat la teva percepció de la recerca i de l’entorn acadèmic després d’aquesta experiència?
– M’ha servit per adonar-me que tots ens enfrontem als mateixos problemes. A vegades pensava que només em passava a mi: que un equip s’espatlla i triguen mesos a reparar-lo o que un material no arriba. Però vas a un altre lloc i descobreixes que tothom té els mateixos reptes de finançament i d’equipament. Et frustres, i és normal, però t’adones que tots estem igual.
– Has descobert noves oportunitats o perspectives que no havies considerat?
– Sí. Quan fa temps que estàs en una recerca, ho enfoques tot des del teu punt de vista. Però quan marxes, has de presentar el teu problema a un equip que no el coneix. Ells no donen per suposades les mateixes coses que tu i, per tant, et poden ajudar a veure nous problemes o noves solucions, o fins i tot a suggerir-te altres línies d’investigació. Parlar amb gent que no sap el que estàs fent et dona una perspectiva totalment diferent.
– Per acabar, per què recomanaries a altres doctorands industrials que facin una estada internacional?
– És una experiència molt recomanable. Al principi, pensava que amb els diners de la beca potser no la podria fer, però no ha sigut tan costosa com alguns congressos. Quan expliques el teu projecte a altres investigadors, sorgeixen noves oportunitats per caracteritzar les teves mostres o per validar els teus resultats. Treballar amb més gent t’ajuda a donar-li una volta a tot el que estàs fent. I a nivell personal, com he dit, t’aporta molta autonomia i t’ajuda a créixer.
