Doctorar-se a l’empresa

Agbar i Natural Machines són algunes de les companyies que acullen el projecte de Doctorats Industrials, que vol reduir la distància entre empreses i universitats i proporcionar una sortida laboral a aquest col·lectiu

NOTÍCIA ORIGINAL VIAEMPRESA

Pau Garcia Fuster BARCELONA 16|10|2014

La recerca i el coneixement poden créixer dins l’empresa

LES CLAUS

Els doctorats industrials estan cofinançats per l’empresa i la Generalitat

Cada projecte té una durada de tres anys

Per les empreses petites suposa accedir fàcilment a recerca aplicada

Quantes vegades hem sentit algú lamentar l’abisme entre estudis i món laboral? El projecte de doctorats industrials pretén acabar amb aquesta distància, i a través de la col·laboració entre empreses i universitats fomentar els projectes de recerca aplicats al negoci empresarial.

D’aquesta manera, el projecte de recerca d’una empresa rep l’empenta d’un doctorand que hi desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb la universitat, i que serà objecte de la seva tesi doctoral. I tot plegat cofinançat per la Generalitat i l’empresa.

Josep Maria Martorell, director general de Recerca de la Generalitat, que lidera el projecte, explica a VIAempresa que “fa un parell d’anys vam començar a estudiar com estàvem de formació doctoral, i la primera conclusió és que el nombre de doctors que produeixen les nostres universitats és adequat per les nostres característiques”. Per tant, no falten doctors, però “sí que hi ha un biaix cap a l’entorn estrictament acadèmic”, admet Martorell.

Acostar acadèmia i empresa
L’objectiu, doncs, era acostar alguns d’aquests doctors a l’entorn empresarial. Fins ara, els resultats són esperançadors. “La valoració és molt positiva ja que cada cop que hem obert una convocatòria (uns 160 projectes en tres convocatòries) sempre s’ha cobert i les empreses ens reclamen que no aturem el programa per poder anar incorporant més doctors”, assegura Martorell.

La segona conclusió positiva és que aquesta modalitat de doctorat “no ha cridat a fer la tesi a una nova tipologia d’estudiants de doctorat, sinó que hem aconseguit el que volíem: que alguns dels estudiants que havien acabat el màster i volien fer el doctorat trobin interessant fer-lo d’aquesta manera”, afegeix el responsable governamental. Així doncs, ni augmenten ni disminueixen el nombre de doctorats, sinó que augmenta la proporció dels que el fan en un entorn industrial.

“El màxim objectiu en el futur és acostar-nos als més d’un centenar de doctors industrials anuals de Dinamarca”, pronostica Martorell; pel qual “aquest sistema ajuda a integrar molt millor doctors al món empresarial, que és un altre dèficit que tenim”.

El programa de doctorats industrials, a més, està permetent estrènyer la relació entre universitat i empresa. “Quan poses un petit incentiu com aquest comencen a saltar espurnes en sentit positiu entre acadèmia i empresa i comencen a sorgir col·laboracions”, celebra Martorell.

Natural Machines, el benefici per empreses petites
Sonia Hurtado és la cap de tecnologia alimentària de Natural Machines, una start-up amb dos anys de vida que ha dissenyat un electrodomèstic amb tecnologia d’impressió 3D. “Teníem molts projectes nous en els que havíem de trobar recursos per dur-los a terme”, recorda Hurtado.

En aquest punt, el programa de doctorats industrials els permetia cobrir aquestes necessitats. “Ens permetia contractar un investigador i alhora tenir un peu a la universitat i comptar amb la seva infraestructura”, explica Hurtado. “Com a empresa jove no tens els recursos, i aquesta és una solució”, destaca.

La peça que ho completa és Àlvar Gràcia, un dels doctorands que realitza la seva tesi a Natural Machines. “Estava treballant com a coordinador de projectes de recerca a la indústria. Va sortir l’oportunitat de fer un projecte experimental, i a través de la universitat em vaig assabentar de la possibilitat de fer un doctorat industrial”, explica.

Aquest programa li permet “fer un treball amb una finalitat tecnològica clara, i que acabés sent un doctorat”. El projecte, per aplicar nous mètodes de cocció a la tecnologia d’impressió en 3D, “és molt innovador, trasllada tecnologia d’altres àrees de la indústria a l’alimentària”.

Gràcia assegura que “tenia la inquietud de poder fer coses innovadores, que tinguin una aplicació industrial que ara no hi és”. La idea és que tota la recerca i la feina que es faci tingui una aplicació industrial real.

Per Àlvar Gràcia, l’avantatge de realitzar un doctorat industrial en lloc de l’acadèmic tradicional és tenir una “finalitat tecnològica clara. Tens un objectiu que acabarà sent incorporat a un producte. En definitiva, fer una transferència tecnològica que acabarà en el mercat. Era un repte”.

Agbar, potenciar la recerca aplicada
No només les empreses petites poden gaudir d’aquest programa, que també compta amb la presència de diverses grans companyies. Una d’elles és Agbar, que acumula fins a sis projectes de doctorat industrial repartits entre les empreses del grup.

Ramon López, de la direcció d’Innovació d’Agbar, destaca el de Labaqua. “Potser és el més innovador, treballem amb la UAB per desenvolupar un sensor per detectar microorganismes i lluitar així contra la legionel·la”. Segons López, actualment “hi ha tècniques de laboratori molt lentes, i amb aquesta recerca volem trobar mètodes més ràpids”.

El responsable d’Agbar apunta que “ja col·laboràvem amb les universitats, sempre hem treballat amb innovació oberta, però amb aquest programa podem tenir investigadors dins l’empresa concentrats en un projecte específic”.

Destaca la importància de poder “tenir el talent i el coneixement a dins la companyia, i alhora poder formar-lo perquè treballin d’una manera més propera a l’empresa”. Els doctorands d’Agbar reben formació en gestió empresarial “perquè tinguin el doble rol més enllà de la d’investigador universitari”.

Tot plegat, segons Ramon López, és un avantatge per complementar els experts de dins l’empresa, que només poden dedicar part del seu temps a la recerca. “Accelerem el procés i obtenim resultats més ràpids per tal de retallar el time-to-market”, conclou.