L’any 2025 ha marcat un punt d’inflexió decisiu en la trajectòria del Pla de Doctorats Industrials (Pla DI) de la Generalitat de Catalunya, consolidant-se no només com un mecanisme de formació doctoral avançada, sinó com una infraestructura crítica per a la competitivitat econòmica i la sobirania tecnològica del sud d’Europa.
A diferència d’exercicis anteriors, on el focus podia residir en la validació del model, el 2025 es caracteritza per la tangibilitat dels resultats: fàrmacs que obtenen designacions regulatòries internacionals, ordinadors quàntics que s’integren en supercomputadors europeus i sistemes d’intel·ligència artificial que s’auditen sota les noves normatives continentals. Les dades de la convocatòria 2025 mostren un ecosistema vibrant, amb un finançament de gairebé 6 milions d’euros i una participació creixent d’empreses de base tecnològica (Deep Tech), transcendint el rol educatiu tradicional per esdevenir un motor d’innovació disruptiva.
Amb aquest reportatge us presentem els casos d’èxit més rellevants de l’any 2025, organitzats per reportatges temàtics, reportatges de projectes i entrevistes a participants del Pla DI, per extreure’n les tendències subjacents i demostrar com el talent doctoral està redefinint les fronteres entre el laboratori i la indústria.
El Context estratègic de 2025
L’entorn macroeconòmic i tecnològic de 2025 ha estat marcat per la necessitat d’Europa de recuperar terreny en sectors clau com els semiconductors, la biotecnologia avançada i la intel·ligència artificial ètica. En aquest context, el Pla de Doctorats Industrials vol actuar com a corretja de transmissió, facilitant que les inversions públiques aterrin en projectes concrets de transferència de tecnologia.
El 2025 dona continuïtat, i fins i tot millora, els bons resultats obtinguts durant l’edició anterior. Aquest any hem establert un nou rècord de propostes de projectes de doctorat industrial, amb més de 200 i de sol·licituds d’ajuts, amb més de 160. Els resultats i la seva evolució dels darrers anys consoliden la importància dels Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya com un instrument útil per a la transferència de tecnologia i coneixement, impulsar la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, i dotant a les empreses i institucions d’instruments per captar el talent que genera el país.
A inicis del 2025 es van publicar els resultats de l’avaluació del Pla de Doctorats Industrials (2013-2018), posant de manifest l’elevada taxa de satisfacció entre els agents participants, així com un alt percentatge d’inserció laboral i un índex molt rellevant de producció científica i de patents.
Els continguts més rellevants de 2025
El recull de continguts de 2025 no només mostra resultats científics, sinó que dibuixa un mapa complet de com la col·laboració publicoprivada està transformant sectors estratègics i carreres professionals. Per oferir una visió integral d’aquest impacte, presentem els continguts organitzats en tres grans blocs que aborden la innovació des de la perspectiva sectorial, l’execució tècnica i l’experiència humana.
REPORTATGES TEMÀTICS
Aquest primer bloc agrupa les anàlisis en profunditat que connecten múltiples projectes sota un mateix fil conductor, demostrant com el Pla estructura ecosistemes sencers. Destaquem el reportatge sobre la indústria dels semiconductors, que il·lustra com el programa enforteix tota la cadena de valor del xip a Catalunya —des dels materials d’Ideaded fins a la quàntica de Qilimanjaro o LuxQuanta— en el marc de l’estratègia europea de sobirania tecnològica,. Així mateix, s’aborda el lideratge femení en el sector Deep Tech, revelant que més de la meitat de les emprenedores tecnològiques més destacades del país impulsen la seva R+D+I a través d’aquest programa, trencant sostres de vidre en biomedicina i sostenibilitat
9 de les 16 emprenedores que defineixen el futur a Catalunya impulsen la seva R+D+I amb el Pla de Doctorats Industrials
El Pla de Doctorats Industrials es consolida com una peça angular en l’ecosistema d’R+D+I català, especialment en l’àmbit de les empreses Deep Tech liderades per dones. A finals de 2025, el diari El Periódico va posar el focus en l’ecosistema Deep Tech català amb el reportatge “16 dones al capdavant de la tecnologia del futur”. Des del Pla de Doctorats Industrials (Pla DI) hem analitzat les dades i el resultat és que 9 d’aquestes 16 líders han confiat en el Pla DI com a motor per accelerar la seva recerca i portar la innovació al mercat. El reportatge recull els seus perfils i projectes, i posa en valor iniciatives com els “Triplets Femenins”, que visibilitzen equips de recerca formats íntegrament per dones.
Fomentar la presència de dones en rols de lideratge científic i empresarial, tal com exemplifiquen aquestes 9 fundadores i els equips de Triplets femenins, no és només una qüestió d’equitat. És una estratègia de país indispensable per enriquir la recerca amb noves perspectives, accelerar la transferència de coneixement i assegurar que la tecnologia del futur es dissenya amb una visió plural i integradora.
L’impacte estratègic dels Doctorats Industrials en la indústria dels semiconductors a Catalunya
En paral·lel a aquest impuls del lideratge femení, l’impacte del Pla de Doctorats Industrials és determinant en l’enfortiment de la sobirania tecnològica dins la cadena de valor dels semiconductors. En un context marcat per la Llei Europea de Xips i el PERTE Xip —on Catalunya ha captat el 52% dels fons estatals—, el programa esdevé una eina clau per assegurar la retenció de talent en un sector estratègic. El 2025 ha estat l’any en què Catalunya ha reclamat el seu lloc en el mapa global de la computació d’alt rendiment i la microelectrònica, en línia amb l’Estratègia Europea de Xips (European Chips Act). Els reportatges analitzats mostren una aposta decidida per construir una cadena de valor completa, des del disseny de xips fins a la ciberseguretat post-quàntica, amb el Pla DI actuant com a catalitzador de talent altament especialitzat.
Dels més de 1500 projectes impulsats pel programa, per a redactar el reportatge, s’ha fet una tria de vuit projectes amb un impacte especialment clar en la indústria dels semiconductors. Els projectes els desenvolupen cinc empreses participants del programa: Ideaded, Sensofar Tech, Qilimanjaro Quantum Tech, Luxquanta Technologies i Quside Technologies
REPORTATGES SOBRE PROJECTES DE DOCTORATS INDUSTRIALS
El segon bloc aterra en la realitat del laboratori i la planta industrial, detallant com la recerca aplicada resol problemes específics. L’impuls de l’R+D+I mitjançant el Pla de Doctorats Industrials es consolida com una eina estratègica de transferència de coneixement, tal com demostren cinc projectes actuals que transformen reptes tècnics en avantatges competitius per a la indústria.
Aquí trobareu casos d’èxit com la validació de la conducció autònoma en carretera oberta d’Applus+ IDIADA, que crea una “veritat de camp” per a la seguretat viària; la revolució en salut femenina de SEID S.A. amb una nova progesterona oral; o l’aposta per l’economia circular de Citsalp, que tanca el cicle de vida dels para-xocs d’automòbil. També s’inclouen avenços mèdics crítics com la recerca de Barcelona Liver Bioservices sobre malalties hepàtiques amb perspectiva de gènere i la nova gestió de riscos sistèmics laborals de TÜV Rheinland.
Un doctorat industrial d’Applus+ IDIADA afronta el repte de validar la conducció autònoma en carreteres obertes
"Aquest projecte ens permetrà seguir sent referents globals quan vagi sent més important validar aquests sistemes a carretera oberta."
En l’àmbit de la mobilitat del futur, la col·laboració entre Applus+ IDIADA i la UPC aborda la validació de la conducció autònoma en carreteres obertes, un escenari on els sistemes avançats d’assistència a la conducció han de demostrar fiabilitat davant entorns variables i imprevisibles que superen les capacitats de prova dels circuits tancats. El repte se centra en la certificació de la seguretat mitjançant la comparació de la percepció del vehicle amb la veritat de camp, una dificultat que el doctorand Marc Perez Quintana resol juntament amb l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial a través d’un sistema de percepció de referència modular. Aquest instrument, que empra hardware d’alta precisió com Lidars 360º i sensors inercials superiors als comercials, utilitza la fusió de dades per generar un catàleg de l’entorn en temps real, ponderant la informació segons la fiabilitat dels sensors i optimitzant la detecció d’objectes en 3D gràcies a la cooperació amb la Universitat Tècnica d’Eindhoven, consolidant així la posició d’Applus+ IDIADA com a referent global en homologació.
Cap a una progesterona oral més eficaç i segura. Un doctorat industrial dissenya un medicament per transformar la salut femenina
«Formar part d’un projecte que pot transformar l’àmbit de la salut femenina representa un compromís profund amb una causa sovint invisibilitzada però essencial.»
La innovació en el sector farmacèutic es materialitza en el projecte de SEID S.A. i la UB, on la investigadora Ana Isabel Gavilan desenvolupa una nova formulació de progesterona natural per optimitzar els tractaments de fertilitat i reproducció assistida. La recerca soluciona la baixa biodisponibilitat de la progesterona oral actual, que pateix un ràpid metabolisme hepàtic que obliga a prescriure dosis elevades amb efectes secundaris significatius, mitjançant comprimits d’alliberament modificat que afavoreixen l’absorció per via limfàtica. Aquesta via permet esquivar el pas hepàtic i mantenir nivells constants de fàrmac en sang, millorant l’adherència al tractament i les taxes d’èxit en la implantació embrionària.
Un projecte de Doctorat Industrial aporta nous avenços per tractar les malalties greus del fetge.
La sinergia entre l'empresa i la universitat "no només millora la qualitat dels estudis preclínics, sinó que també impulsa la transferència tecnològica, apropant els avenços científics a la seva aplicació en el tractament de la malaltia hepàtica".
En una línia similar de progrés biomèdic de l’anterior projecte, Barcelona Liver Bioservices i l’IDIBAPS-UB, amb la participació del doctorand Peio Aristu, investiguen teràpies per a la malaltia hepàtica crònica avançada. En aliança amb la farmacèutica Gilead Sciences, el projecte ha validat preclínicament un fàrmac que redueix la pressió portal i la fibrosi, introduint de manera pionera la perspectiva de gènere en detectar que les hormones sexuals regulen de manera diferenciada les vies de senyalització hepàtica, fet que obre la porta a una medicina de precisió que adapta els tractaments segons el sexe biològic per evitar trasplantaments.
TÜV Rheinland Ibérica i la UAB lideren un doctorat industrial per a la seguretat laboral davant riscos sistèmics emergents
«La UAB ha estat clau en aportar un marc teòric i metodològic que enriqueix el projecte i amplia les capacitats investigadores a l’empresa envers futurs reptes».
La visió de futur que projecta la recerca col·laborativa s’estén també a la gestió estratègica dels riscos en el projecte de TÜV Rheinland Ibérica i la UAB liderat per Raül Díez, qui proposa un canvi de paradigma en la prevenció de riscos laborals per fer front a amenaces sistèmiques com les pandèmies o el canvi climàtic. El model evoluciona de la reactivitat a sistemes preventius dinàmics basats en intel·ligència artificial i monitoratge continu, promovent el concepte de competència regulatòria on l’autoexigència empresarial en els estàndards de seguretat acaba elevant el marc normatiu general cap a una autoregulació més flexible i rigorosa.
Citsalp i la UB impulsen solucions innovadores per fomentar l’economia circular en la indústria de l’automòbil
“Gràcies a l'experiència de la doctoranda en l'empresa durant el projecte, s’ha creat un nou departament d’R+D a Citsalp, que contribueix al creixement i a la competitivitat de l'empresa”
Finalment, l’aposta per l’economia circular es reflecteix en la col·laboració entre Citsalp i la UB, on Carla Zambrano dirigeix una recerca disruptiva per al reciclatge de para-xocs pintats de polipropilè. Mitjançant mètodes físics i químics lliures de dissolvents tòxics, el projecte aconsegueix eliminar la pintura sense degradar el polímer, permetent un cicle tancat on el material recuperat manté les propietats per fabricar peces noves d’alt valor. L’impacte d’aquesta recerca ha permès la creació d’un nou departament d’R+D a l’empresa, assolint fins a dotze cicles de vida per al material i reduint dràsticament tant la petjada de carboni com la dependència del plàstic verge en el sector de l’automoció.
ENTREVISTES A PARTICIPANTS DEL PLA DI
Finalment, el tercer bloc posa cara i veu a la innovació. Les entrevistes realitzades durant el 2025 pel Pla de Doctorats Industrials tenen un valor comunicatiu estratègic que va molt més enllà de la simple divulgació científica. Actuen com a eina de validació del model, d’humanització de la recerca i de demostració de l’impacte tangible en la societat i el teixit empresarial.
Aquestes converses s’han portat a terme dins l’exercici de 2025, i han sigut molt diverses: doctorands industrials ens expliquen els seus èxits o les seves experiències internacionals, les entrevistes permeten als doctorands i doctorandes explicar no només què investiguen, sinó com ho viuen. Però aquestes entrevistes també serveixen com a “prova social” per demostrar que la col·laboració publicoprivada és eficaç i necessària. A més, aterren la recerca complexa en beneficis concrets per a la societat, fent-la comprensible per a la ciutadania. En aquest sentit, executius i executives de diferents empreses expressen les seves experiències en el programa.
En resum, aquestes entrevistes creiem que actuen com a catalitzadors de confiança, mostrant casos d’èxit reals que esperem redueixen la percepció de risc per a noves empreses participants i inspiren futurs doctorands mitjançant exemples de trajectòries professionals brillants.
Des de la visió estratègica de directius com Laura Carnicero (SEAT & CUPRA), que defineix el doctorat com el “match ideal” entre repte i talent, o Susana Prado (Inetum), que advoca perquè totes les empreses incorporin aquesta figura, fins a l’experiència transformadora dels doctorands. Testimonis com el d’Andrea Valencia (GPA Innova) sobre l’autonomia guanyada en la seva estada internacional, o l’orgull de Clàudia Resa (Gate2Brain) per haver contribuït a un medicament orfe pediàtric, humanitzen la ciència i validen el model de creixement professional que ofereix el Pla DI.
Laura Carnicero (SEAT & CUPRA): “El Doctorat Industrial és el ‘match ideal’ entre un repte real de la indústria i una persona amb talent”
"Hi ha dues vessans molt clares: una és la innovació tecnològica, anar més enllà i tenir resultats; i l'altra, claríssima, que és l'aposta pel talent."
Laura Carnicero, primera dona a integrar el Comitè Executiu de SEAT & CUPRA, analitza la consolidada trajectòria de la companyia en el marc del Pla de Doctorats Industrials, una iniciativa on l’automobilística acumula un total de vint-i-set projectes des de l’any 2012.
Carnicero defineix aquest programa com el “match ideal” per a l’ecosistema corporatiu, atès que permet vincular orgànicament un repte industrial real que requereix una solució tècnica amb el rigor acadèmic i l’especialització d’un talent investigador que aporta el temps de dedicació necessari per a l’èxit del projecte. Aquesta sinergia genera un doble benefici estratègic per a l’organització, actuant, d’una banda, com a motor d’innovació tecnològica per resoldre desafiaments complexos en àmbits com l’economia circular, el desenvolupament de monomaterials o la simulació avançada, i de l’altra, com una eina d’alt valor en la captació de talent, en permetre la incorporació de professionals que creixen i es promocionen dins de l’estructura de l’empresa.
Susana Prado (Inetum – 22@ Network Barcelona): “Totes les empreses haurien de tenir un doctorat industrial a la seva estructura”
"No es tracta d'innovar només per guanyar més diners, sinó d'innovar per tenir un impacte positiu i transformar negocis."
Susana Prado, directora general d’Inetum a Catalunya, defensa que el doctorat industrial ha servit per formalitzar i visibilitzar la innovació interna de la consultora, apropant-la a la recerca universitària. El projecte desenvolupat per Daniel López ha creat un marc metodològic per integrar la innovació en l’estratègia global de negoci, evitant que sigui només un esforç tàctic. Prado recomana fermament el programa perquè atorga una visió “polièdrica i holística” a l’empresa i facilita connexions internacionals valuoses, com amb el MIT o Harvard.
Mercè Generó, gerent d’Osonament: “Gràcies al Doctorat Industrial hem mesurat l’eficàcia i l’impacte de les nostres intervencions”
«L'aportació dels doctorands ha sigut clau per posar eficàcia i evidència a programes innovadors [...]. Tenir-los ens ha permès mesurar eficàcia, mesurar impacte.»
Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró: “El doctorat industrial ens ajuda a entendre millor què és la Fundació i compartir els resultats amb un públic general”
«Aquest projecte és especialment interessant per nosaltres perquè reforça el nostre compromís amb la recerca. Ens permet entendre millor què és la Fundació Joan Miró, què hem aconseguit en aquests 50 anys i quin ha estat el nostre impacte a la societat.»
Coincidint amb el 50è aniversari de la institució, el director Marko Daniel analitza el projecte del doctorand Ramon Balcells sobre la història de les exposicions de la Fundació. Daniel revela una dada clau descoberta per la recerca: el 85% de les exposicions realitzades no tractaven directament sobre Joan Miró, fet que ajuda a explicar la diversitat de la institució a la societat. Daniel destaca que col·laborar amb la UPF reforça la cultura de recerca del museu i que l’element audiovisual del projecte permetrà compartir els resultats amb el gran públic.
Joana Tobella, directora d’Innovació d’Aigües de Barcelona: “el doctorat industrial ens permet dedicar tres anys a resoldre rigorosament els reptes més complexos de l’empresa”.
«Un altre benefici molt important és la incorporació de talent a la companyia. Des del 2013, hem participat en 13 doctorats industrials, dels quals ja hem incorporat quatre persones i en tenim previst incorporar una més aquest any.»
Joana Tobella, directora d’Innovació, valora el doctorat industrial com l’eina ideal per tenir una persona “completament focalitzada durant tres anys a resoldre un repte concret”, cosa difícil d’aconseguir en el dia a dia empresarial. Amb 14 projectes des de 2013, Tobella destaca resultats tangibles com noves metodologies per detectar contaminants i microplàstics, claus durant la sequera. També ressalta que el programa és una via estratègica per incorporar talent altament especialitzat a la plantilla.
Oriol Martínez, president i fundador de GasN2: “El doctorat industrial va ser la primera pedra per construir el nostre departament d’R+D. Avui tenim 65 projectes actius.”
"Si no fas un doctorat industrial, si no inverteixes en innovació, ves pensant quan i com tancaràs la teva empresa."
El fundador de GasN2 explica com el primer doctorat industrial va ser la “primera pedra” per construir el seu departament d’R+D, que avui compta amb 65 projectes actius. Martínez detalla com han passat de fabricar gasos a desenvolupar tecnologia eficient per capturar CO₂ i transformar-lo en productes útils com plàstics “verds”. Defensa que la innovació és l’única via de supervivència empresarial i es mostra partidari de compartir patents si això ajuda a solucionar problemes globals de sostenibilitat.
Vanesa Diaz (CEO de LuxQuanta): “El doctorat industrial és clau per captar talent i accelerar la innovació en tecnologies quàntiques”
“L'aportació d’aquests doctorands industrials ens permetrà consolidar-nos com a líders globals, situant-nos entre les tres o cinc principals empreses del sector”.
La CEO de LuxQuanta subratlla que el doctorat industrial és una eina estratègica per captar talent en un sector, les tecnologies quàntiques, on hi ha escassetat de professionals especialitzats. Diaz explica que els seus dos doctorands treballen tant en l’optimització dels productes actuals de Distribució Quàntica de Claus (QKD) com en el desenvolupament de la pròxima generació de xips fotònics. Valora la proximitat amb l’ICFO (d’on són spin-off) per mantenir-se a l’avantguarda tecnològica.
João Curado, CEO de Flomics Biotech: “Els doctorats industrials ens han permès transformar idees incipients en projectes sòlids”
"Aquest segell de col·laboració amb institucions acadèmiques de prestigi ens dona una credibilitat addicional i ens obre més portes en l’àmbit de la recerca i la innovació."
João Curado afirma que els tres doctorats industrials actius han permès a l’empresa “transformar idees incipients en projectes sòlids” i obtenir les dades necessàries per aconseguir finançament. Flomics utilitza biòpsia líquida basada en ARN i IA per detectar càncer, i Curado destaca que el programa és essencial per incorporar investigadors d’alt nivell que d’altra manera serien difícils de contractar. També defensa la importància de publicar articles científics per guanyar credibilitat i reputació en el sector biotecnològic.
InfoJobs i la innovació en la selecció de talent: l’aposta pels Doctorats Industrials
"Els doctorats industrials ens permeten accedir a talent especialitzat i transferir coneixement per millorar l’experiència dels nostres usuaris."
En aquesta entrevista, Marc Serra (exdirector de Machine Learning a Adevinta-Infojobs) detalla com InfoJobs utilitza dos doctorats industrials amb la UPF per innovar en la selecció de talent. Els projectes se centren en el desenvolupament de models multilingües per processar ofertes i currículums en diversos idiomes, i en l’anàlisi de l’impacte ètic i legal del Reglament Europeu d’IA. Serra destaca que el programa els permet accedir a talent especialitzat per anticipar-se a regulacions de sistemes d’alt risc i millorar l’eficiència dels seus algoritmes.
Clàudia Resa: “estic orgullosa d’haver desenvolupat un nou sistema d’alliberament de fàrmacs contra el càncer cerebral infantil”
“Els doctorands industrials han de pensar sempre en l'aplicabilitat i viabilitat industrial dels seus resultats, fet que els aporta una perspectiva més àmplia i orientada cap a l’impacte real”
Clàudia Resa és la doctoranda industrial del projecte entre l’Hospital de Sant Joan de Déu i l’empresa Gate2Brain sobre recerca en pediatria oncològica. El seu projecte se centra en l’avaluació preclínica d’un innovador sistema d’alliberament de fàrmacs basat en pèptids llançadora, concretament el MiniAp-4, amb l’objectiu de millorar la capacitat de fàrmacs quimioterapèutics per arribar al cervell i actuar sobre tumors fins ara intratables. A través d’aquesta tecnologia, la seva recerca vol fer un pas decisiu cap a l’aplicació clínica, aportant solucions a pacients que avui no tenen alternatives terapèutiques viables.
En aquesta entrevista, comparteix amb nosaltres la seva experiència com a doctoranda industrial en un entorn científic altament especialitzat, explica les fites assolides al llarg del projecte i reflexiona sobre el valor de la recerca aplicada que estableix ponts entre l’acadèmia i l’empresa per transformar el coneixement en esperança clínica.
Andrea Valencia, doctoranda industrial a GPA Innova: “L’estada internacional m’ha donat una autonomia que no sabia que necessitava”
"A nivell personal ha sigut una oportunitat increíble i a nivell professional també, perquè en estar sola, moltes decisions les havia de prendre jo."
Andrea Valencia Cadena, doctoranda industrial en el projecte entre l’empresa GPA Innova i la Universitat de Barcelona, desenvolupa una solució d’economia circular per reutilitzar polímers en impressió 3D. La recerca se centra a desenvolupar un model d’economia circular per als electròlits sòlids utilitzats en la tecnologia de polit de metalls, que actualment són incinerats. L’objectiu és doble: primer, crear un procés per netejar i reutilitzar aquests electròlits múltiples vegades i, segon, quan ja no siguin regenerables, revaloritzar-los com a matèria primera per a nous productes, com ara paviments o aïllants acústics, reduint així significativament les emissions de CO2.
En aquesta entrevista, comparteix la seva experiència durant una estada internacional a Alemanya, una vivència que li ha aportat un creixement professional i personal decisiu, especialment en l’àmbit de l’autonomia i la presa de decisions en la recerca.
