Rosa Maria Sebastián és primera dona que dirigeix el PRUAB (el Parc de Recerca de la UAB), després de prendre el relleu a Javier Lafuente, anterior rector de la universitat. El Parc de Recerca UAB és una fundació sense ànim de lucre, creada per tres entitats líders en investigació: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA). La seva missió és impulsar i millorar les activitats de transferència de tecnologia i coneixements dels seus membres, promoure l’activitat emprenedora mitjançant la creació de noves empreses basades en la investigació i, en general, facilitar la interacció entre la recerca, el món empresarial i la societat.
La seva recerca ha evolucionat des de l’estudi sintètic de molècules petites fins a arribar a la preparació de materials polimèrics. Actualment supervisa un grup de recerca consolidat finançat i ha tutoritzat nou tesis doctorals i set en desenvolupament. A més, ha participat en en quatre projectes competitius i quinze contractes amb empreses, dels quals s’han derivat dotze patents en explotació, dos Doctorats Industrials i el Premi Nacional de Recerca al Partenariat públicprivat entre la UAB i Henkel KGaA & Co.
- En primer lloc, enhorabona pel nomenament com a nova directora del PRUAB, el Parc de Recerca de la UAB i pel fet de ser la primera dona a presidir el Parc. Com veus el futur de la recerca en el context que vivim amb la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2?
Gràcies per la felicitació. És un honor poder ser la directora del PRUAB i tenir la possibilitat d’aportar el meu granet de sorra amb les meves idees i el meu treball per aconseguir dinamitzar la transferència de tecnologia i coneixement des de la Universitat i de centres de recerca de la nostra Esfera, i poder innovar en els reptes que la nostra societat ens demana. El fet de ser la primera dona és importat per mostrar a les noves generacions, amb un exemple més, que les dones podem ocupar qualsevol càrrec directiu.
En relació amb la teva pregunta, crec que aquesta situació de pandèmia, que ningú podia preveure en la nostra època, ha fet que la societat i els governs se n’adonin de la gran importància de fer recerca. Evidentment en aquests moments és la recerca centrada en temes de biomedicina, virologia i biotecnologia, pel desenvolupament de les tan esperades vacunes, la més popular.
Els científics s’han reorientat ràpidament per donar respostes a la necessitats de la població, i això ens ha donat un valor que fins ara, no era gaire reconegut. I això s’ha pogut fer gràcies als seus coneixements i a la seva capacitat d’adaptació cap a les necessitats. Esperem que això es transformi en els pròxims anys en una millora del finançament d’aquest sector, tot i que em sembla que encara haurem d’esperar, donada la situació actual de crisi econòmica.
Per altra banda, aquesta situació ha potenciat la col·laboració entre diferents grups de científics, que han compartit els seus resultats per tal d’aconseguir les seves fites de forma molt més ràpida. Això ens ha demostrat a tots els científics els grans avantatges que suposa treballar amb ciència oberta, compartint tots els resultats; procés que potencien cada vegada més les entitats oficials que proporcionen principalment el nostre finançament. La Comunitat Europea està apostant molt fort per aquest procés.
- Com a directora del PRUAB i vicerectora d’Innovació i de Projectes Estratègics de la UAB, us heu marcat noves fites per a potenciar la transferència de coneixement i la recerca col·laborativa?
Des de la UAB i el PRUAB, ja es fan esforços en aquesta direcció dia a dia. Hem de poder retornar a la societat que ens finança, coneixements i tecnologia que puguin millorar la qualitat de la nostra vida. Evidentment, l’equip actual de govern, i jo mateixa com a membre, seguirem apostant per promocionar aquesta transferència de coneixement i la recerca col·laborativa.
La UAB és una universitat multidisciplinària i això ens obre un gran ventall de possibilitats per fer recerca col·laborativa entre els propis grups, però també amb empreses per assolir reptes complexos. Aquest és un tema en el qual ens hem d’orientar per obtenir, per un cantó projectes europeus multidisciplinaris en els quals participin diferents investigadors, però també empreses. Convèncer a una empresa per participar en projectes finançats per l’administració no sempre és fàcil, ja que els resultats s’obtenen a llarg termini, i el sector empresarial treballa en una altra escala de temps, generalment, diferent dels centres de recerca. Però, en aquest punt, l’existència de relacions prèvies, com els Doctorats Industrials, ajuden a establir una confiança que permet arribar cada vegada més lluny treballant en conjunt.
El PRUAB és el nostre punt de connexió més visible amb l’entorn industrial i la resta del territori (administracions públiques i el tercer sector), i a través d’ell, principalment hem d’aconseguir guanyar aquesta confiança i interès de les empreses cap al resultats obtinguts en la nostra comunitat i potenciar les col·laboracions.
Per portar a terme part d’aquestes accions que acabo de comentar, la UAB a través del PRUAB participa en el Hub b30, una xarxa d’innovació oberta, que ajuda a promoure la col·laboració, el desenvolupament econòmic i la cohesió social del territori que envolta la nostra entitat.
Fins ara s’han fet bastantes accions promogudes pel PRUAB, però encara han d’augmentar orientant-se cap assolir uns objectius més concrets, per aconseguir augmentar aquesta recerca col·laborativa tant important per millorar la nostra societat, valoritzant els coneixements aportats per la UAB.
- Sobre els Doctorats Industrials ja tens experiència, has dirigit dues tesis de Doctorat Industrial. Com ha sigut l’experiència amb la recerca col·laborativa?
Si, efectivament, he dirigit dues Tesis de Doctorat Industrial i ara esperem la última resolució, ja que hem demanat un altre des de el nostre grup de recerca, en la qual participo.
L’experiència de la recerca ha estat molt bona. Aquests doctorats permeten fer una simbiosi entre el coneixement que disposen els investigadors a les universitats i les necessitats empresarials. Trobo que és un procés molt enriquidor per les dues parts.
Ens ha aportat experiència sobre el mon industrial. Com he comentat abans, ens ha ajudat a generar confiança amb les empreses i ens ha obert la possibilitat d’establir col·laboracions posteriors. També ens ha donat experiència en nous temes de recerca, que no eren els que en un principi treballàvem, però que s’han convertit en noves línies de recerca del grup. Concretament, jo treballava en temes de catàlisi amb molècules petites, i ara una bona part del grup treballa en el camp dels polímers, justament l’ambit en què s’han centrat els dos Doctorats Industrials que ja han finalitzat. Aquests doctorats ens han donat una visió dels reptes de la societat, i ens hem redirigit cap a ells. També tenim una visió molt més oberta cap a col·laboracions industrials i li hem perdut la por a no estar preparats per donar la resposta que l’empresa demana. I el que és també molt important, hem aprés a tractar amb els nostres companys investigadors industrials, i fer-los veure el valor que els hi podem oferir.
La major part dels investigadors a les universitats y centres de recerques ens centrem principalment en fer recerca fonamental, i tot i que actualment, les entitats que ens la financen, cada vegada més demanen que aquesta recerca s’orienti cap als reptes de la societat, encara estem força lluny d’aplicacions reals. Tot i que també es patenta més tecnologia i coneixements a les universitats, la capacitat de transferir-les a empreses o generar spin-offs és encara molt reduïda, comparada amb tots els resultats que es generen.
Els Doctorats Industrials ofereixen la possibilitat als investigadors d’aplicar els seus coneixements per assolir reptes industrials, que sempre estan molt a prop d’aplicacions reals per oferir a la societat.
Aquest tipus de projectes permeten obrir la mentalitat dels investigadors de les institucions públiques, adonant-se de la seva capacitat de poder actuar sobre necessitats reals, però també permeten que els industrials aprenguin a valorar les capacitats que aquests investigadores d’institucions públiques els poden oferir. Aquest treball conjunt genera confiança entre els diferents actors que es tradueix, en moltes ocasions, en més col·laboracions futures.
No hem d’oblidar l’objectiu principal d’aquests Doctorats Industrials que és donar una gran oportunitat als estudiants, que assoleixen uns coneixements i unes competències de treball similars als que s’obtenen amb un doctorat no industrial, però la vegada es formen en com pensa i funciona una empresa, habilitats que, els altres doctors que generem no poden assolir.
Crec que són una iniciativa molt bona per tots els actors, per això, en el nostre grup, continuem participant sempre que tenim l’oportunitat.
- Sovint hi ha investigadors recelosos de què les empreses accedeixin a publicar resultats. Creieu que actualment existeixen prou mecanismes perquè això no suposi un impediment per a avançar la recerca i publicar resultats?
Un Doctorat Industrial, amb l’experiència que suposa, ja és per se un valor important per un investigador. A més, genera confiança amb la empresa, fet que li pot reportat altres col·laboracions (convenis, projectes, etc.) que no s’han de menysprear. Si bé és cert que és necessari que l’investigador estigui preparat per no publicar, ja que les empreses són força reticents, però sí que es poden patentar resultats, i això és encara més important, tot i que no sempre tant valorat com un article! Però això, tinc confiança, que anirà canviant!
Per sort, cada vegada més, es valora als currículums dels investigadors la seva participació en projectes de transferència i la seva participació com inventors de patents en explotació. Això afavoreix que els investigadors no es preocupin tant per no poder publicar, beneficiant iniciatives com els Doctorats Industrials.
Si bé és cert que la majoria d’empreses no estan acostumades a publicar, moltes vegades aquesta possibilitat existeix. En general, les empreses més grans reconeixen que és important que es visualitzi que dediquen part dels seu pressupost a fer recerca, i accepten les publicacions, sempre que no afecti a l’explotació dels coneixements generats.
Cada situació és diferent, però els investigadors, quan decideixen participar en un Doctorat Industrial, han de ser capaços de veure el potencial que aquests els hi poden aportar, per redirigir les seves línies de recerca, per obrir nous reptes que poden afrontar en un futur, etc. i no només valorar la possibilitat de publicar o no.
El procés és molt enriquidor com ja he comentat. A més, els investigadors, i encara més els professors universitaris, tenim com objectiu formar doctors. Pels estudiants, la possibilitat de fer un Doctorat Industrial és molt bona, ja que aprenen a fer recerca aplicada, aprenen com funciona un empresa, quins són els criteris que es valoren i les qualitats que busquen en el seu personal, i això té molt valor per ells. O sigui que només per això, per poder oferir als estudiants aquesta oportunitat, ja n’hauríem de tenir prou!
- Seguim amb la recerca col·laborativa dels DI, on universitat i empresa comparteixen objectius i recursos. Què creus que pot aportar aquesta recerca aplicada a la societat? Pots posar-nos algun exemple d’aquest impacte en el teu camp? Creus que també ajuda a visibilitzar la recerca bàsica a la societat?
La recerca aplicada a la societat aporta benestar! Quan es fa una recerca industrial, evidentment l’empresa vol guanyar diners, però ha d’estar centrada en unes necessitats de la societat. Si s’aconsegueix donar resposta a aquesta necessitat, tothom guanya.
Malauradament, dels dos DI en els que hem participat, no hem obtingut cap patent en explotació. En un dels casos, es va estudiar la possibilitat de generar una, però finalment no es va optar per aquesta opció. Això sí, vam poder publicar els resultats en una revista d’alt impacte. Però sí que vull aprofitar per fer constar que altres col·laboracions amb la mateixa empresa, que es van generar per aquesta confiança que comentava abans, en què el Doctorat Industrial ha jugat un paper protagonista, han donat al grup més de 12 patents en explotació, en la preparació de monòmers i polímers per diferents aplicacions industrials en el camp dels adhesius.
En aquestes aplicacions industrials, la recerca bàsica queda amagada darrera la producció industrial. El que s’hauria de fer arribar a la societat és que tot avanç tecnològic o social té darrera recerca bàsica, tot i que quedi amagada per les aplicacions finals.
Per portar a terme els dos Doctorats Industrials en els que hem participat, tot el temps hem estat consultant articles científics resultants de la recerca bàsica d’altres investigadors, juntament amb els coneixements previs obtinguts a les empreses. Sense aquest input, és difícil avançar. Podríem dir que la recerca bàsica correspon als maons que permeten construir els reptes industrials. Veient la construcció final no podem oblidar que es sustenta per aquests maons!
- En un projecte DI els doctors industrials actuen com a nexe d’unió entre els dos entorns i ajuda a consolidar relacions de transferència de coneixement, creus que és un primer pas perquè la indústria integri millor la figura del doctor dintre de les seves institucions?
Evidentment, sense cap dubte!! En molts casos els doctors formats acaben integrats en les empreses on han fet el doctorant o en d’altres molt properes. Estan molt ben formats, i el fet que tinguin la formació bàsica de doctors més els coneixements sobre com funciona una empresa i les seves necessitats, els hi dona un valor addicional respecte als doctorands convencionals. Els hi és més fàcil incorporar-se al mercat laboral.
Per l’empresa, un doctor és un actiu molt important. Per la nostra experiència, l’empresa vol mantenir aquesta persona, i utilitza el Doctorat Industrial per formar-la amb el perfil que ella necessita per reforçar la seva estructura en recerca. Crec que la iniciativa dels Doctorats Industrials en aquest sentit és un èxit.
