El Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC i l'empresa Mafrica desenvolupen un model de biorefineria en un escorxador porcí. La investigació demostra la viabilitat tècnica de reduir el consum d'aigua de la planta industrial i generar energia pròpia mitjançant la bioeconomia circular.
Font: Un doctorat industrial del CT BETA proposa un model de biorefineria per optimitzar la valorització dels residus a la indústria càrnia — Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya, 22 de juny de 2026.
La indústria càrnia pot reduir un 25% el consum d’aigua i cobrir fins al 28% de la demanda de gas natural processant els seus propis residus. Aquesta és la conclusió central d’una tesi doctoral acabada de defensar per Miquel Bistué Rovira, doctor industrial format en col·laboració entre el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i Mafrica, empresa familiar del sector carni. El treball, executat en el marc del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya i el projecte europeu AccelWater, ofereix evidència científica operativa generada durant més de dos anys en instal·lacions reals d’escorxador, i aporta un full de ruta concret per a la transformació sostenible d’un sector estratègic en plena pressió ambiental i regulatòria.
El Pla de Doctorats Industrials permet que empreses amb reptes d’innovació d’alta complexitat puguin abordar-los durant tres anys amb el rigor d’un equip acadèmic especialitzat i amb les instal·lacions de la pròpia empresa com a laboratori. En aquest cas, Mafrica va identificar dos problemes estructurals del seu escorxador porcí: l’elevada demanda d’aigua i la manca de sortida comercial per als subproductes animals. La col·laboració amb CT BETA va materialitzar dues plantes pilot instal·lades directament a les seves instal·lacions: un bioreactor de membranes (MBR) per al tractament i reutilització d’aigües residuals, i un digestor anaerobi per a la valorització energètica dels subproductes.
Dos sistemes per tancar un cicle
Els resultats de la recerca de Bistué documenten la viabilitat tècnica dels dos sistemes en condicions reals d’operació. El MBR produeix un efluent de qualitat suficient per ser reutilitzat en usos interns que no impliquen contacte directe amb aliments (sistemes de refrigeració, neteja d’instal·lacions, corrals i camions de bestiar), amb una reducció potencial del 25% de la demanda hídrica. En un context en el qual la pressió sobre els recursos hídrics a Catalunya és creixent, aquest resultat té un valor estratègic que va més enllà de la reducció de costos operatius.
En paral·lel, la digestió anaeròbia dels subproductes animals (tripes i vísceres classificades com a SANDACH que no tenen sortida comercial) ha demostrat la capacitat de generar biogàs que, en condicions òptimes, podria cobrir fins al 15% de la demanda energètica total de l’escorxador o substituir fins al 28% del consum actual de gas natural. La tesi proposa, a més, la integració dels dos sistemes: incorporar les aigües residuals i els llots de depuració en el procés de digestió, i reutilitzar el CO₂ del biogàs en operacions internes com l’atordiment animal. El resultat és un circuit de recursos que s’aproxima al model de biorefineria circular dins de la pròpia planta.
Limitacions documentades i risc sanitari controlat
La recerca no evita les restriccions que condicionaran l’escalada industrial. L’elevada concentració de greixos i proteïnes en els subproductes pot inhibir el procés biològic si no es gestiona correctament, i la inversió associada a les plantes de biogàs representa un obstacle real per a la implantació descentralitzada. Quant als contaminants emergents detectats a les aigües residuals (fàrmacs veterinaris i gens de resistència als antibiòtics), la tesi els situa en nivells de risc ambiental baix, tot i subratllar la necessitat d’estandarditzar les metodologies d’avaluació per a escenaris de reutilització en la indústria alimentària.
Aquesta combinació de resultats positius i limitacions rigorosament documentades és precisament el que atorga valor pràctic al treball: proporciona una base empírica per orientar decisions d’inversió i polítiques industrials, no projeccions especulatives.
La UVic-UCC acumula 97 projectes de doctorat industrial des de l’inici del Pla DI, amb 17 a les tres primeres resolucions de la convocatòria 2025, i ha teixit al llarg d’una dècada una xarxa de col·laboració amb el teixit empresarial de la Catalunya central que no hauria estat possible per la via convencional de la transferència tecnològica puntual. El cas de Mafrica n’és una expressió directa: una empresa familiar del sector carni que, per la via del cofinançament públicoprivat que articula el Pla DI, ha pogut validar tecnologies de biorefineria en condicions industrials reals durant dos anys i convertir la seva planta en un banc de prova per a tot un sector.
