Sònia Moragrega Pallarols, directora general corporativa d'Intermèdia (entitat especialitzada en la inclusió sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat), explica com els investigadors industrials vinculats al Pla de Doctorats Industrials han permès tancar la primera avaluació d'impacte del Programa Làbora en deu anys i dissenyar pilots per a col·lectius sense documentació, tot consolidant un observatori de dades propi.
Mesurar l’impacte real d’una intervenció social és una necessitat que sovint s’ajorna per manca de capacitat analítica. Intermèdia es una fundació referent en inclusió sociolaboral, amb presència a Catalunya i les Illes Balears, 15.528 persones ateses el 2024 i una taxa d’inserció del 31%. L’entitat feia una dècada que executava el Programa Làbora sense poder completar-ne una avaluació d’impacte sistemàtica. No perquè no n’hi hagués voluntat, sinó perquè les entitats del tercer sector, finançades íntegrament per fonts externes, rarament poden destinar recursos a recerca rigorosa i continuada. El Pla de Doctorats Industrials ha estat el catalitzador del canvi.
A través de la incorporació de doctorands industrials, Intermèdia ha construït un observatori de dades propi, ha tancat la primera avaluació d’impacte del Làbora en deu anys i ha identificat (a través de l’anàlisi sistemàtica) col·lectius fins llavors desatesos pels programes estàndard, com les persones en situació irregular sense documentació.
En aquesta entrevista, Sònia Moragrega Pallarols, directora general corporativa d’Intermèdia, explica per quin motiu el binomi recerca-acció ha transformat la intervenció de l’entitat, i per quin motiu considera que el Doctorat Industrial és, simplement, “el futur” per a entitats com la seva.
– Com va sorgir l’oportunitat de desenvolupar un doctorat industrial?
– Ja portem dues edicions dels Doctorats Industrials i bàsicament ha estat per persones que, d’alguna manera, en algun moment s’han vinculat a Intermèdia, o que són estudiants universitaris que han fet algun tipus de plantejament amb Intermèdia. A partir d’aquí vam veure que el que ens aportaven com a lògica de recerca encaixava amb reptes que teníem Intermèdia, o els projectes que gestionem en el si d’Intermèdia.
– Quins són els principals impactes esperats dels projectes que desenvolupeu?
– Són bàsicament dos projectes de dades i de R+D aplicada molt bolcats en quin és el compromís nostre d’activitat, que és la inclusió social amb la reconnexió de les persones que atenem. El que volem és que el binomi Recerca-Acció ens permeti millorar la intervenció amb els col·lectius que atenem, tant per a les persones usuàries com per a les empreses amb qui interactuem per donar oportunitats d’inclusió sociolaboral a les persones.
Dades per a la inclusió: l'observatori com a eina de transformació i competitivitat
– Com es posiciona el Pla DI respecte a altres institucions que ofereixen serveis equivalents? Què us diferencia?
– Nosaltres hem tingut una obsessió per disposar d’un observatori de dades. Necessitem acompanyar la nostra acció amb la possibilitat d’explotar dades. Aquest doctorat industrial ens permet treballar amb dades, estadístiques, anàlisi d’indicadors i avaluació d’impacte, cosa que ens dona força tant en el disseny de productes com en la presentació de la nostra estratègia amb els clients amb qui treballem per plantejar noves oportunitats a les persones que atenem.
Al final, en programes de polítiques actives d’ocupació, recolzar la nostra activitat diària amb indicadors, anàlisis i dades treballades, explotades i contrastades ens permet reajustar l’activitat i plantejar nous reptes i nova innovació.
– Ens podria compartir algun exemple de resultats concrets i de com ajuden a afrontar els reptes de l’organització?
– N’han sorgit molts. Per exemple, hem pogut tancar una avaluació d’impacte del Programa Làbora, un programa de polítiques actives d’ocupació que fa deu anys que existeix. Aquesta avaluació d’impacte era impossible sense la capacitat d’explotació de dades que hem pogut desplegar gràcies als recursos i al talent d’alt valor incorporat.
Un altre exemple ha estat la creació de projectes específics per a col·lectius determinats, com un pilot per a persones en situació irregular sense documentació, que ha sorgit d’identificar, a través de l’anàlisi de dades, que moltes de les persones que accedien als programes des dels serveis socials de l’Ajuntament eren persones irregulars i que el programa s’havia d’adaptar millor a aquest col·lectiu. Un tercer exemple és la redefinició dels grups que atenem des d’aquest programa i d’altres d’intermediació, a partir de les característiques determinades per l’anàlisi de dades. Aquests tres exemples mostren com hem pogut adaptar l’activitat de manera progressiva.
«Ens ha permès comptar amb recursos que ningú els financia. Una entitat com la nostra [...] si no tinguéssim aquesta capacitat de poder tenir aquest saber incorporat a l'entitat, ens faltaria com pota d'innovació i de millora..»
La universitat com a soci estratègic: talent, creativitat i projecció europea
– Què us aporta la relació amb la universitat?
– Anàlisi, recerca, innovació i creativitat; anar un pas més enllà. Els dos investigadors industrials que han estat vinculats eren professionals molt oberts, amb ganes d’incorporar-se en el si del que fem, d’aportar coneixement en tot moment, aportar estratègia, avançar en les oportunitats dels reptes de l’entitat, amb molta agilitat per plantejar propostes i fins i tot anar molt més enllà. Hem treballat en la creació d’un projecte europeu que ha sortit finançat.
Entitats com la nostra, que estem molt absorbits pel dia a dia de l’activitat, necessitem tenir aquest focus de professionals la dedicació exclusiva dels quals és el coneixement, les idees, la creativitat i impulsar la innovació. És fonamental per a les entitats.
– Quin és el factor clau de l’èxit de la relació amb la universitat?
– Per a mi hi ha tres ingredients imprescindibles: primer, el talent d’alt valor dels investigadors industrials que han arribat aquí; segon, el seguiment i l’acompanyament que fa la universitat durant el procés; i tercer, l’estructura pròpia de la universitat, que aporta recerca i coneixement.
– El Pla DI fomenta la internacionalització: s’acompanya l’investigador/a industrial en estades de recerca internacionals i en l’assistència a congressos. Com ho valoreu?
– És imprescindible. Necessitem contínuament fer comparativa del que passa aquí amb el que està passant fora, i és veritat que, en la lògica d’una entitat com la nostra, de vegades és difícil dedicar-hi recursos. Per tant, poder comptar amb un professional que, a més, tingui aquesta mirada d’obertura europea, que pugui estar vinculat a ampliar el seu coneixement amb bones pràctiques d’altres llocs i a la participació en congressos, és un guany comú i molt important.
Aquesta mirada que ens aporta l’investigador/a industrial, amb l’obertura europea, per a nosaltres ha estat cabdal; i hem valorat molt el fet que fos proactiu a l’hora de proposar: “mirem de participar en aquest tipus de projecte europeu.” Per a nosaltres ha estat imprescindible.
«Que nosaltres puguem suportar la nostra activitat amb una publicació científica, evidentment, és un valor afegit que ens permet també posicionar-nos com una entitat innovadora, amb coneixement, amb dades.»
Publicacions, impacte i per què el Doctorat Industrial és el futur per a entitats socials
– Les publicacions científiques inherents als estudis de doctorat, vinculades a l’acadèmia, us aporten valor afegit?
– 100%. Que puguem suportar la nostra activitat amb una publicació científica és un valor afegit que ens permet posicionar-nos com una entitat innovadora, amb coneixement i amb dades. Poder fer articles és molt important per a nosaltres.
– Per què recomanaries el Doctorat Industrial?
– Perquè és el futur. Permet ampliar la capacitat del teu dia a dia. Ens ha permès comptar amb recursos que ningú finança. Una entitat com la nostra té un finançament 100% extern i, per tant, hem de buscar qui pugui cofinançar aquesta part imprescindible per millorar la intervenció que fem amb les persones i amb les empreses. Si no tinguéssim aquesta capacitat d’incorporar talent d’alt valor a l’entitat, ens faltaria una pota d’innovació i de millora.
