La Dra. Marta P. Estarellas és CEO de Qilimanjaro Quantum Tech, empresa barcelonina fundada el 2019 i especialitzada en computació quàntica full stack. La companyia és un dels casos més destacats del Pla de Doctorats Industrials, amb nou projectes desenvolupats en col·laboració amb universitats i centres de recerca com la UB, la UPC, la UAB, el BSC i l’IFAE.
En un sector emergent on el talent especialitzat és escàs, Qilimanjaro ha convertit la recerca col·laborativa en una estratègia per formar perfils científics i tecnològics dins l’empresa. En aquesta entrevista, Estarellas explica com els doctorats industrials contribueixen a accelerar la innovació i a connectar la recerca quàntica amb aplicacions industrials i socials.
— Qilimanjaro és una de les empreses amb més doctorats industrials. Quin és el valor afegit del programa i per què hi aposteu?
Marta Estarellas: El valor afegit és immens. Les tecnologies quàntiques encara són emergents i necessiten molt desenvolupament, molta inversió i moltes hores d’R+D. Això s’ha de fer sempre de la mà de les universitats i dels centres de recerca.
A Qilimanjaro, el 95% de la plantilla són físics, enginyers, químics o matemàtics. Per tant, tenim un component molt tècnic que reflecteix la idiosincràsia d’una empresa com la nostra, però que també necessita fer apostes constants d’innovació i recerca.
Fer-ho sols no té sentit. Ho hem de fer de manera col·laborativa amb tot l’ecosistema d’investigació i de recerca: les universitats, infraestructures com el BSC i centres de recerca com l’IFCO. Hem d’anar plegats per continuar avançant en la tecnologia. Ells ho fan a la universitat i nosaltres ho fem a l’empresa, amb l’objectiu de desenvolupar un producte que tingui impacte en la societat. Té molt sentit poder-ho fer plegats, mà a mà.
Formar talent especialitzat des de l’empresa
— En què us diferencia tenir doctorats industrials? Quin valor us aporta respecte a la competència?
Marta Estarellas: El món de la computació quàntica és relativament nou i ens costa trobar talent. Ens costa perquè, fins fa poc, no hi havia programes dedicats específicament a l’aprenentatge de les tecnologies quàntiques. La majoria de nosaltres n’hem après perquè hem fet doctorats i hem seguit una carrera acadèmica llarga: grau, màster, doctorat, postgrau. Aquest recorregut ens ha permès adquirir expertesa en aquestes tecnologies.
Però continua sent un camp molt ampli, amb poca especialització. I quina millor manera d’adquirir aquest talent que generar-lo nosaltres mateixos de la mà de les universitats? La fórmula del doctorat industrial permet continuar creant aquesta especialització a través de la ruta acadèmica, però dins de l’empresa. Així aconseguim professionals que han passat per tot aquest itinerari formatiu, però que alhora coneixen molt bé el producte, l’objectiu i el camí que nosaltres volem recórrer, perquè el fan amb nosaltres.
“El doctorat industrial ens permet generar talent especialitzat dins l’empresa"
Impacte social i industrial de la computació quàntica
— Ens pots posar algun exemple de com la computació quàntica pot contribuir a respondre als reptes socials actuals o futurs, i quin paper hi tenen els doctorats industrials
Marta Estarellas: La computació quàntica tindrà un impacte futur, un cop arribi a un estat de maduresa concret, en molts àmbits de la societat. Pot tenir impacte en la indústria, per exemple en l’optimització de processos en sectors logístics o energètics. També en l’àmbit de la recerca, amb noves capacitats de còmput per fer simulacions més complexes, avançar en el desenvolupament de nous fàrmacs, estudiar nous materials i comprendre millor la naturalesa i el món que ens envolta. També pot oferir a la societat, que cada vegada vol ser més digital , i ho hem vist amb el boom de la intel·ligència artificial, un recurs de computació més sostenible. És a dir, una manera de continuar escalant les capacitats de processament de dades sense augmentar de manera estratosfèrica el consum energètic o el consum de recursos.
Totes aquestes línies d’impacte es desenvolupen a través de la investigació i, en totes aquestes línies, nosaltres tenim doctorats industrials. Alguns treballen per entendre quin serà l’impacte d’un ordinador quàntic en la reducció del consum energètic; d’altres treballen en el disseny dels xips que permetran crear aquesta infraestructura de futur.
El doctorat industrial com a vehicle de col·laboració
— En la col·laboració amb l’àmbit acadèmic i els organismes de recerca, quins factors clau permeten una comunicació fluida i fan avançar el projecte?
Marta Estarellas: Precisament, tenir un doctorat industrial al mig és el vehicle de col·laboració més eficient entre una universitat i una empresa. Pots tenir projectes comuns, que també són una via, però tenir una persona que depèn, d’alguna manera, de les dues parts és molt rellevant i molt útil.
Això facilita un flux comunicatiu recurrent, mensual o setmanal, per poder continuar avançant conjuntament en el projecte. Crec que aquesta és una clau fonamental i un dels grans avantatges del programa.
Després, cal trobar projectes alineats i col·laboracions que tinguin sentit. No es tracta de col·laborar per col·laborar, ni de tenir doctorats industrials per tenir-ne, sinó de crear un consorci i una estructura que aportin valor des de les dues bandes.
Normalment, és així, i aquest punt d’inflexió permet generar més projectes. Tenim casos en què un primer doctorat industrial ha donat lloc a un segon, que dona continuïtat a la recerca iniciada pel primer.
Publicacions, patents i contribució científica
— Com viviu les publicacions científiques des de l’empresa? Us aporten valor afegit o les veieu com una càrrega associada a la col·laboració amb la universitat?
Marta Estarellas: Les publicacions són fonamentals per nosaltres. Són la manera de fer valdre la feina feta. Per una banda, tenim les publicacions i, per l’altra, les patents. Però hi ha molts casos en què una cosa no té sentit patentar-la o simplement no es pot. Per tant, el que fem sempre és publicar-ho.
Si es pot patentar, es patenta primer i després es publica. Però tota producció científica ha de quedar recollida en una publicació. Per què? Perquè és la nostra manera de contribuir dins de l’ecosistema científic de les tecnologies quàntiques. També és necessari per als nostres treballadors, perquè els permet demostrar la seva producció científica. En l’entorn acadèmic i científic, les publicacions són una manera de demostrar l’expertesa; són la teva carta de presentació.
A més, són importants de cara a l’exterior, perquè permeten entendre què fem, rebre feedback de la resta de la comunitat i identificar possibles noves col·laboracions.
“Hi ha molta poca especialització i quina millor manera d'adquirir aquest talent que generar-lo nosaltres mateixos d'abans de les universitats.”
Internacionalització i connexió amb l’ecosistema científic
— La internacionalització és una via important dins dels doctorats industrials. Com ho viviu des de l’empresa?
Marta Estarellas: Crec que és molt important. Jo, com a doctora, vaig fer molts anys de la meva formació a fora, en diferents països, i considero molt rellevant tenir aquesta perspectiva d’anar a col·laborar amb altres grups de recerca internacionals. Funcionen de manera diferent i això enriqueix moltíssim el rol d’un científic. Per tant, crec que cal fomentar-ho també des de l’empresa. Hem d’intentar trobar vehicles, ja sigui a través de conferències, estades temporals o centres d’investigació, perquè les persones que estan fent aquesta formació puguin tenir una experiència tan equivalent com sigui possible a la que viurien dins del sector acadèmic.
Donem molt de pes a poder assistir a conferències tècniques, presentar xerrades i pòsters, i connectar-se plenament amb la comunitat i l’ecosistema científic. Alhora, quan trobem un projecte que té sentit, també creiem que és una oportunitat que aquestes persones puguin desplaçar-se i passar un temps en altres centres de recerca o, fins i tot, en altres empreses.
Una fórmula de valor per a empresa i doctorand
— Per què recomanaries un doctorat industrial a una altra empresa o institució?
Marta Estarellas: Perquè aporta molt valor. En primer lloc, la persona s’està formant en allò que vol, dins de l’àmbit científic i tècnic, i ho fa tocant amb les mans la tecnologia que està desenvolupant. Hi veu un propòsit, una finalitat i una sortida al mercat.
També hi ha un tema de personalitats. Hi ha persones que, quan fan recerca, poden tenir una dificultat o una frustració: no veure com allò acabarà tenint impacte en el mercat. En un doctorat industrial, això sí que es veu. Encara que sigui molt lluny, sempre avances en direcció al full de ruta, la visió i la missió de l’empresa.
Per tant, per a l’estudiant és molt positiu, perquè li dona aquesta perspectiva i aquesta visió. I per a l’empresa també és molt positiu pel que he comentat: estàs generant talent especialitzat específicament en la teva tecnologia, en allò que fas, de la mà del suport de les universitats i de l’ecosistema de recerca, i amb persones realment motivades per créixer dins d’aquest entorn.
En definitiva, és un win-win per a les dues parts.
