En la setmana del 8 de març de 2026, Dia Internacional de la Dona, tres iniciatives empresarials vinculades al Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya han acumulat reconeixements nacionals d'alt perfil. Els casos de Marina Rigau, Eva Colás, Silvia Frutos i Patricia Aymà il·lustren una generació d'emprenedores que combinen excel·lència científica i visió industrial, i que han triat la recerca doctoral col·laborativa com a palanca estratègica del seu creixement.
El Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya —instrument que articula la recerca doctoral entre universitats i empreses— compta entre les seves empreses participants amb un nombre creixent de companyies liderades per dones científiques. La diversitat de sectors representats —diagnòstic ginecològic, teràpia gènica i bioplàstics— reflecteix l’abast transversal d’un programa que, en col·locar dones líders a la responsabilitat d’empresa, contribueix a visibilitzar models de referència per a les futures generacions STEAM.
Els tres casos que presentem a continuació il·lustren un patró comú: científiques amb formació doctoral de base que han pivotat cap a l’emprenedoria d’alt impacte, arrossegant nous doctorands industrials al seu projecte empresarial. MiMARK, SpliceBio i Benviro comparteixen, a més, una característica rellevant des de la perspectiva del Pla de Doctorats Industrials: no es tracta d’empreses que acullen un doctorat de manera circumstancial, sinó d’organitzacions on la recerca aplicada i estratègica forma part del model d’innovació.
En aquest 8 de març, el Pla de Doctorats Industrials les reivindica com a referents d’allò que és possible quan la ciència, el lideratge femení i la indústria treballen en la mateixa direcció.
MiMARK: el fluid ginecològic com a nova frontera diagnòstica
MiMARK va néixer com a spin-off del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) amb l’objectiu de revolucionar el diagnòstic ginecològic i millorar la salut i la qualitat de vida de la dona. Les seves cofundadores, Marina Rigau (CEO) i Eva Colás (CSO), han estat reconegudes com a TOP 1 de la IV Edició del premi EAE Top 10 Mujeres Emprendedoras de Cataluña d’EAE Business School Barcelona. Mentre Rigau lidera l’estratègia i la gestió de la companyia, és Eva Colás Ortega qui ostenta la responsabilitat directa d’empresa en el projecte de Doctorat Industrial vigent (edició 2022), en qualitat d’investigadora principal del Grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR. La vinculació de Marina Rigau al Pla és, per tant, la d’una cofundadora que ha fet de MiMARK el vehicle empresarial que acull i fa possible aquesta recerca doctoral.
Rigau, formada en Biologia a la Universitat de Barcelona i doctora en Biomedicina al VHIR, va arribar a MiMARK després d’una etapa de sis anys en gestió de la recerca a l’IDIBELL i d’un Executive MBA a l’IESE. El moment fundacional va arribar l’octubre de 2020, quan el projecte va guanyar l’EIT Health Wild Card en l’edició de Salut de la Dona, obtenint un finançament inicial d’1,5 milions d’euros.
El seu primer producte, WomEC, és un test de diagnòstic in vitro per al càncer d’endometri —el primer càncer ginecològic en prevalença als països desenvolupats, amb més de 6.700 casos nous anuals a Espanya. La companyia treballa també en el desenvolupament d’un segon producte per millorar el diagnòstic de l’endometriosi.
El Doctorat Industrial de MiMARK (edició 2022)
El Doctorat Industrial vinculat a MiMARK, tutoritzat conjuntament entre la companyia i el VHIR, se centra en el desenvolupament complet del test WomEC: des del disseny del prototip basat en tecnologia d’anticossos fins a la validació clínica, incloent-hi la seva adaptació com a test de masses per espectrometria. El context clínic que justifica la inversió en recerca doctoral és eloqüent: el càncer d’endometri afecta totes les dones que consulten per sagnat vaginal anormal, però només entre el 5 i el 10% d’elles rebran finalment aquest diagnòstic. Malgrat aquesta baixa especificitat del símptoma, totes han de sotmetre’s al mateix procés diagnòstic invasiu, i fins a un 22% dels casos la biòpsia per aspiració no proporciona material cel·lular suficient, obligant a recórrer a la histeroscòpia.
A més, la variabilitat entre observadors en la interpretació patològica pot generar fins a un 55% d’estadiatge incorrecte en el diagnòstic preoperatori. WomEC vol eliminar aquests colls d’ampolla amb un test molecular objectiu, i el doctorand industrial és peça central d’aquest camí de la bancada al mercat.
SpliceBio: reescrivint els límits de la teràpia gènica
Silvia Frutos, cofundadora i CTO de SpliceBio, ha estat reconeguda al TOP 6 del premi EAE Top 10 Mujeres Emprendedoras de Cataluña. Fundada el 2020 per Frutos i Miquel Vila-Perelló, SpliceBio desenvolupa teràpies gèniques basades en la seva pròpia plataforma de Protein Splicing, originada a partir d’investigacions del laboratori Muir de la Universitat de Princeton. Frutos compta amb formació doctoral en Química per la Universitat de Barcelona i va dur a terme recerca postdoctoral a la Rockefeller University, on va contribuir a treballs fonacionals sobre els mecanismes d’splicing de proteïnes mediats per inteïnes.
La plataforma de SpliceBio aborda una limitació estructural dels vectors AAV (adenovirus associats), que constitueixen el vehicle estàndard de la teràpia gènica: la seva incapacitat per transportar gens que superen les 4,7 kilobases. Gràcies a les inteïnes, la companyia divideix el gen terapèutic en dos fragments que s’introdueixen separadament al cos, on les inteïnes empalmen les dues meitats per reconstituir la proteïna d’interès i tractar la malaltia.
El resultat és un model d’expansió notable: el juny de 2025, SpliceBio va tancar una ronda de finançament Sèrie B de 135 milions de dòlars, liderada per EQT Life Sciences i Sanofi Ventures, que representa la ronda més gran d’una empresa biotecnològica registrada fins al moment a Espanya. El programa principal, SB-007, s’adreça a la malaltia de Stargardt, una causa freqüent de pèrdua de visió juvenil sense tractament disponible al mercat. Silvia Frutos és responsable d’empresa del projecte de Doctorat Industrial vigent (edició 2023).
Els Doctorats Industrials de SpliceBio (edicions 2019 i 2023)
El vincle de SpliceBio amb el Pla de Doctorats Industrials s’estén al llarg de dos projectes que il·lustren l’evolució de la pròpia empresa. El primer, de l’edició 2019 i ja finalitzat amb tesi, va ser desenvolupat en col·laboració amb el grup de Translational Synthetic Biology de la Universitat Pompeu Fabra i va establir les bases experimentals per a l’ús d’inteïnes partides en la reconstitució del gen LAMA2 —implicat en la distròfia muscular, amb una seqüència codificant de ~9,4 kb, molt per sobre del llindar de 4,7 kb dels vectors AAV—, contribuint directament al fonament científic sobre el qual s’ha construït la plataforma actual de la companyia.
El segon projecte, vigent des de l’edició 2023 i executat amb l’Institut Químic de Sarrià (IQS, Universitat Ramon Llull), afronta un repte de refinament tecnològic crític: millorar la degradació de les inteïnes un cop han complert la seva funció de lligació proteica intracel·lular. Aquests fragments residuals, si s’acumulen, podrien interferir en altres processos cel·lulars. El doctorand industrial treballa en el disseny i cribatge de llibreries de degrons —seqüències peptídiques que dirigeixen proteïnes al proteasoma per a la seva eliminació— per identificar les combinacions que maximitzen l’eficiència de la lligació terapèutica i minimitzen els subproductes. Un projecte que, en definitiva, fa ciència de precisió sobre la precisió mateixa.
Patricia Aymà i Benviro: economia circular per transformar residus en bioplàstics
Patricia Aymà Maldonado (Òdena, 1993), cofundadora, presidenta i CTO de Benviro, ha estat guardonada amb el Premio Princesa de Girona CreaEmpresa 2026, en un acte presidit per S.M. la Reina celebrat a Osca el 27 de febrer de 2026, en el marc del Tour del Talento de la Fundació Princesa de Girona.
El jurat, presidit per Irene Cano, directora general de Meta per a Espanya i Portugal, va reconèixer la seva trajectòria per haver transformat una visió científica en una realitat industrial escalable, demostrant que la transició cap a materials biodegradables no és només un imperatiu ètic, sinó un model de negoci viable i disruptiu. La mateixa Aymà va expressar el seu compromís en el discurs d’acceptació:
"Darrere d'aquest projecte hi ha molt d'esforç i un gran somni: donar resposta a un problema que ens afecta a tots, l'impacte dels microplàstics. Tenim una alternativa, ens estan escoltant i estem començant a canviar el món des d'Espanya. Volem representar la Fundació amb lideratge, recolzant les dones i defensant la ciència."
Aymà es va formar en Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i va cursar un màster en Enginyeria Ambiental a la Universitat de Barcelona. Sota el seu lideratge tecnològic, Benviro —que opera jurídicament com a VEnvirotech Biotechnology S.L.— ha escalat des del laboratori fins a la producció industrial, amb una planta operativa a Múrcia i col·laboracions amb més de 20 grans empreses en sectors com l’alimentació, la cosmètica o l’embalatge. El model circular de la companyia transforma subproductes industrials en nous materials sense generar microplàstics.
La dimensió investigadora de Benviro es concreta en tres projectes de Doctorat Industrial actius, cadascun adreçant un repte específic de la cadena de producció, en col·laboració amb tres universitats catalanes: la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb Eurecat, i la Universitat de Girona (UdG).
El primer projecte, amb la UPC, se centra en la caracterització fisicoquímica i les aplicacions dels polihidroxialcanoats (PHAs) sintetitzats a partir de cultius microbians mixtos alimentats amb residus industrials. Els PHAs són polièsters d’origen bacterià, biodegradables i biocompatibles, amb aplicacions que van des de l’embalatge alimentari fins a l’enginyeria de teixits biomèdics. El segon projecte, amb Eurecat i la UAB, optimitza la hidròlisi dels residus agroindustrials per maximitzar la generació d’àcids grassos volàtils (AGVs), els precursors necessaris per a la síntesi bacteriana del PHA —un procés que s’escala fins a reactors pilot de més de 400 litres. El tercer projecte, amb la UdG, aborda un coll d’ampolla tècnic: com concentrar de manera eficient aquests AGVs abans de transformar-los en PHA, explorant tècniques de membrana com l’osmosi directa i inversa. Tres doctorats que cobreixen el procés de principi a fi, i que converteixen Benviro en un laboratori industrial viu on la recerca doctoral accelera directament la transició cap a una indústria plàstica sense petroquímica.
La veu de les protagonistes del Pla DI a Benviro
El valor estratègic d’aquesta aposta per la recerca doctoral el verbalitza amb claredat Noèlia Márquez, cofundadora i CEO de Benviro, en una entrevista recent publicada pel propi Pla de Doctorats Industrials:
"En el dia a dia de les empreses, no sempre estem focalitzades en la recerca científica pura o a entendre el fonament de cada procés. Aquesta col·laboració ens dona la possibilitat d'aprofundir científicament en la nostra tecnologia. Entendre-la profundament ens aporta un avantatge competitiu determinant per créixer com a empresa innovadora."
Per a Márquez, la presència de tres doctorats industrials simultanis no és casual: “No és una qüestió de casualitat, sinó una decisió estratègica perquè els considerem eines molt útils per al nostre desenvolupament.” I afegeix una clau de la relació empresa-universitat que aplica a tot el sector: “Com a empresa, si obtenim un resultat molt bo, però no el podem treure del laboratori, no ens serveix. Per a nosaltres, això és realment clau.“
Un exemple concret d’aquest impacte és el projecte de Montserrat Jiménez Urpí, doctoranda industrial en el marc de la col·laboració entre Benviro, Eurecat i la UAB. La seva recerca ha permès validar l’escalat dels processos d’hidròlisi i fermentació fins a una planta pilot de 400 litres. En paraules de la doctora industrial en una recent entrevista publicada també pel Pla DI, la clau ha estat adaptar tant la hidròlisi com la fermentació a les característiques concretes de cada residu real, assumint-ne la variabilitat inherent i traduint-la en un procés robust i industrialment aplicable:
"Committing to an industrial doctorate in this context allows me to combine applied research with industrial reality, generating a tangible environmental impact."
El resultat es tradueix directament en competitivitat: un control més elevat de les fases inicials del procés garanteix la traçabilitat i les propietats mecàniques del polímer final, obrint la porta a sectors d’alt valor com l’embalatge prèmium o la cosmètica, on la fiabilitat del material és condició sine qua non. Jiménez ho sintetitza amb una mirada prospectiva compartida per tot l’equip: en cinc anys, l’ús de materials biodegradables no serà un element diferencial, sinó un requisit indispensable per a la majoria de sectors industrials.
