El Pla de Doctorats Industrials planteja a la UESCOOP com cooperativisme i universitat poden construir estructures de col·laboració conjuntes

Jordi Alba, director tècnic del Pla DI, ha participat aquest dimecres en la sessió "Cooperatives i universitats: explorem estructures de col·laboració", dins la Universitat d'Estiu del Cooperativisme organitzada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat)

Jordi Alba al centre, amb Andrea Balletbò (Tàndem Social i investigadora a la Universitat Pompeu Fabra) i Pol Aranda (projecte JovEES del Bloc 4 i soci de Reflexes SCCL).

La Universitat d’Estiu del Cooperativisme (UESCOOP), organitzada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), és un espai de generació de coneixement i de pensament crític del moviment cooperatiu que se celebra els dies 1 i 2 de juliol a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

En aquest marc, Jordi Alba, director tècnic del Pla de Doctorats Industrials, ha intervingut aquest dimecres juntament amb Andrea Balletbò (Tàndem Social i investigadora a la Universitat Pompeu Fabra) i Pol Aranda (projecte JovEES del Bloc 4 i soci de Reflexes SCCL), en la sessió “Cooperatives i universitats: explorem estructures de col·laboració“, centrada en les eines que connecten el cooperativisme i la universitat —(doctorats industrials, pràctiques o projectes d’R+D+I) amb l’objectiu de generar espais de treball per identificar necessitats compartides i construir noves col·laboracions.

Un doctorat industrial no és un simple tràmit administratiu: és una decisió estratègica“, ha resumit Alba en l’obertura de la seva intervenció. “Quan una empresa o institució hi entra, assumeix el compromís de generar valor real, de convertir coneixement en millores concretes per al seu projecte. No es tracta de sol·licitar un ajut, sinó de fer un pas endavant conscient.”

Superar la percepció d'un món acadèmic i un món empresarial desconnectats

En la seva intervenció, Alba ha partit d’una constatació sobre la percepció general que sovint s’atribueix a la relació entre l’entorn acadèmic (universitats i centres de recerca( i l’entorn empresarial (empreses i institucions), plantejada com dos territoris separats per un pont trencat. Enfront d’aquesta imatge, el director tècnic del Pla DI ha defensat que la realitat que el programa fomenta és la contrària: un espai de connexió efectiva entre coneixement, empresa i societat.

El doctorat industrial es construeix sobre tres pilars indissociables“, ha explicat Alba. “És recerca estratègica, perquè millora la competitivitat de l’entitat que hi participa; és recerca col·laborativa, perquè la connecta amb l’entorn acadèmic; i és recerca aplicada, perquè busca donar resposta a necessitats reals, ja siguin d’una empresa, d’una administració o, com en el cas que ens ocupa avui, d’una cooperativa.

El director tècnic ha desmuntat alguns dels prejudicis habituals associats al doctorat industrial (un requisit exclusiu per a la carrera acadèmica, una via reservada a grans empreses o limitada als àmbits tecnològics) per contraposar-los a la realitat del programa: un actiu d’alt valor que combina coneixement especialitzat i competències transversals, obert a tota tipologia i mida d’institució, pública, privada, amb ànim de lucre o sense. “El doctorand o doctoranda industrial aporta a l’entitat rigor, procediments i metodologia“, ha subratllat Alba. “En el cas de les cooperatives, això vol dir aplicar el mateix nivell d’exigència que faria servir un departament d’R+D d’una gran empresa a processos com l’avaluació de polítiques públiques o l’anàlisi d’escenaris de futur, tal com demostren els projectes que hem desenvolupat amb aquest sector.

Alba ha explicat l’estructura del Pla DI, en què la Generalitat de Catalunya cofinança conjuntament l’empresa o institució i la universitat o centre de recerca, mentre el doctorand o doctoranda industrial (contractat per l’entitat i alhora estudiant de doctorat) vehicula la col·laboració entre els dos entorns.

Per il·lustrar aquest model aplicat a l’ecosistema cooperatiu, Alba ha presentat diversos projectes desenvolupats amb entitats com Ilabso (Recerca Social), Ec-Hub i la Cambra Arrossera del Montsià, entre els quals ha destacat:

  • La institucionalització de l’avaluació en els nivells local i autonòmic, a partir de les polítiques socials multinivell i dels plans d’avaluació departamentals (2025).
  • L’anàlisi i el desenvolupament de tècniques de treball d’escenaris de futur per a processos d’innovació social i transició socioecològica (2025).
  • La millora de l’arròs Montsianell mitjançant cultiu d’anteres, per perpetuar-ne el cultiu al delta de l’Ebre (2013), i l’estudi de noves varietats resistents a fongs per reduir l’ús de fungicides i millorar la competitivitat del sector arrosser català (2015).

Durant el torn obert al públic, ha intervingut Rubén Suriñach, doctorand industrial que desenvolupa el seu projecte de doctorat industrial a Hub Cooperativa per la Transició Ecosocial, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB). Suriñach, que ocupa un rol sènior dins la cooperativa, ha explicat que la decisió d’engegar un doctorat industrial va respondre a una aposta estratègica per situar la innovació al centre de l’activitat de l’entitat, amb un impacte directe sobre els serveis que la cooperativa ofereix als seus clients. La seva intervenció ha aportat a la sessió el testimoni en primera persona d’una cooperativa que ja aplica el model que Alba havia presentat.

El Pla DI en xifres

Alba ha tancat la seva intervenció amb les dades acumulades del Pla DI en el període 2012–2025: 1.317 projectes de doctorat industrial impulsats, 170,38 M€ d’inversió total, 812 empreses i institucions participants, 541 tesis doctorals defensades, 12 universitats del sistema universitari català i 28 centres CERCA implicats. El 64% de les entitats participants s’hi incorporen cada any per primera vegada, i el programa abasta tots els àmbits de coneixement, amb especial pes de les ciències de la salut i biomèdiques (31%) i les TIC (23%).

Les dades d’avaluació del període 2013–2018 mostren una alta satisfacció entre doctors i doctores industrials, responsables d’empresa i directors i directores de tesi: el 75% dels doctors i doctores industrials s’insereixen laboralment en empreses i institucions i hi continuen un cop finalitzat el projecte, i el 66% milloren les seves condicions laborals (categoria, sou o responsabilitats).

El doctorat industrial millora la competitivitat de les empreses i institucions, situa el talent al centre del projecte i demostra que la formació doctoral pot ser una eina directa de creixement per a qualsevol organització, no només per a la universitat“, ha conclòs Alba. “I ho fem buscant sempre un retorn i un impacte concrets dels recursos públics: que cada euro invertit per l’Administració es tradueixi en projectes reals, amb resultats mesurables per al teixit productiu i social del país.

Vols estar al dia del que fem?

Segueix-nos a LinkedIn i descobreix projectes, recerca i novetats de Doctorads Industrials.