El model de mobilitat de Barcelona es troba en un procés de transformació radical. L’antic model basat en un ús indiscriminat del vehicle privat ha generat unes externalitats negatives amb les quals la ciutat no pot conviure: la contaminació, la inseguretat viària i l’ocupació excessiva de l’espai públic. La situació d’emergència climàtica en la que estem immersos, el número de sinistres de trànsit cada any i la necessitat d’espai públic per activitats que aportin un valor considerable al ciutadà, en una ciutat tan densa i compacta, fan que aquesta transformació s’hagi de completar aviat.

El nou Pla de Mobilitat Urbana de l’Ajuntament de Barcelona (2019-2024) té com a objectius principals reduir l’accidentalitat associada a la mobilitat, incrementar la mobilitat segura, sostenible, saludable, equitativa i intel·ligent. La major part de les línies de treball actuals estan enfocades a millorar la mobilitat de les persones. No obstant, la mobilitat dels bens, Distribució Urbana de Mercaderies (DUM), dona suport a la distribució de serveis bàsics per a la població urbana, el desenvolupament del metabolisme urbà i l’economia de la ciutat. és però, una activitat que es tendeix a abordar de manera fragmentada i reactiva, tot i que per definir una política de la DUM cal la implicació de diferents àrees de l’Ajuntament i de la ciutat: mobilitat, infraestructures, urbanisme, economia, comerç, Guàrdia Urbana i medi ambient. La DUM inclou activitats i sectors econòmics molt diferents. és per això que es fa difícil analitzar la distribució urbana per activitat de manera segregada. A part d’algunes excepcions, en general es tendeix a compartir infraestructures, vehicles, operadors i sistemes de distribució.
El creixement del flux de mercaderies a les ciutats es relaciona directament amb la irrupció de l’e-commerce, una activitat que està suposant la transformació de l’estructura logística urbana. L’e-commerce no només està generant un increment de la demanda sinó també està incorporat nous actors a la cadena de distribució i un nou perfil de demandant (les persones individuals i el seu nucli de convivència). Els actors tradicionals han tendit a transformar el seu model de negoci per tal d’adaptar-se a les noves tendències del mercat. A Espanya les compres online representen un 5% del total de compres (2017), una xifra molt per sota de països com el Regne Unit (18%), Alemanya (15%) o França (10%). Aquesta baixa representació pot significar que el creixement més important es doni en els propers anys fins a arribar a nivells de vendes comparables al del Regne Unit o Alemanya.
L’objectiu d’aquest projecte de recerca és, per tant, fer un treball de fons que permeti abordar aquesta problemàtica en sentit integral, identificant l’efecte del seu desenvolupament en les zones urbanes, tant del model clàssic com de les noves tendències, des dels accessos fins a la darrera milla i proposant mesures integrals per la seva harmonització amb l’ús de l’espai públic per altres activitats ciutadanes.

Per a portar a terme aquest objectiu principal caldrà:

1. Diagnosi acurada de la situació actual de la DUM a la ciutat i el seu impacte des d’una visió integrada de la normativa i la fiscalitat, la governança i la gestió, la infraestructura i la planificació.
2. Benchmarking de la situació en altres ciutats i les tendències dels nous models de distribució.
3. Participació activa en el grup de treball municipal encarregat del desenvolupament d’aquest tema.
4. Anàlisi de la infraestructura de càrrega i descàrrega existent i prospecció de necessitats futures.
5. Desenvolupament progressiu d’un nou model per la ciutat de màxima eficàcia possible amb la màxima reducció de l’impacte a l’entorn.
6. Anàlisi per l’adequació de les principals iniciatives del mercat o pròpies de les administracions al model desitjat.
7. Determinació de conclusions generals i específiques i plantejament de futurs treballs complementaris de recerca que donin seguiment a aquesta línia començada.