Descripció del projecte
Aquesta recerca neix en el marc de la càtedra Fundació Joan Miró – Universitat Pompeu Fabra d’Art Contemporani. Es tracta d’un projecte de gran potencial acadèmic i artístic i, alhora, estratègicament clau per a les dues institucions. El programa de Doctorats Industrials esdevé una plataforma essencial per a nosaltres, ja que ens permetrà innovar tant en la investigació aplicada com en la producció i la creativitat artístiques.
A la temporada 2025-2026, la Fundació Joan Miró celebrarà el seu 50è aniversari amb una gran exposició sobre Miró i els artistes nord-americans. Com és sabut, Joan Miró va viatjar als Estats Units en diverses ocasions i hi va realitzar obres molt rellevants (murals, tapissos, escultures), però també va establir una relació amistosa i professional amb agents culturals i altres artistes del país, uns vincles que van tenir ressò directe a les exposicions de la Fundació.
La Fundació Joan Miró, que es va concebre originalment amb el nom de Centre d’Estudis d’Art Contemporani, va néixer amb una vocació de servei públic i amb una mirada oberta a nivell internacional. En els seus primers anys va organitzar exposicions d’artistes nord-americans, introduint-los en el panorama català i espanyol, tot seguint l’actitud col·laborativa i acollidora que el propi Miró adoptava des dels anys 30. Com es va establir el diàleg entre Miró, la Fundació i aquells artistes? Quina va ser la recepció d’aquestes exposicions al nostre país i, concretament, a la ciutat de Barcelona? El paper de la Fundació Miró no només com a enclau per a l’art d’avantguarda internacional, sinó també com a espai d’inspiració i impacte social és un dels aspectes que marquen el punt de partida d’aquesta investigació.
En els propers tres anys es desenvoluparà una recerca aplicada sobre la història expositiva de la Fundació Miró i els seus valors fundacionals. Així mateix, la investigació vol indagar sobre el paper que van tenir a la Fundació Miró tant els artistes internacionals que hi van participar, com els relats que es van generar de cara a la societat. Aquest plantejament s’acull a un camp de recerca emergent, el de les Exhibition Histories (exposicions sobre exposicions), que, més enllà del component historicista, recorre els discursos generats per les institucions museístiques en relació amb els seus visitants i la creació de dispositius que permeten la visió diacrònica d’aquests relats.
Es tracta d’un projecte de recerca aplicada que combinarà tant la investigació acadèmica com l’artística. El resultat derivarà en la concepció i creació d’un dispositiu (visual, sonor o audiovisual), que s’exposarà en el marc de l’exposició de 2025-26.
El projecte tindrà, doncs, una doble utilitat: permetrà fer recerca sobre aspectes i vincles fins ara poc explorats de la mateixa Fundació, com la relació entre Miró i els artistes internacionals a qui va convidar, i el paper que ha desenvolupat com a institució museística tant a nivell nacional com internacional. Per altra banda, ajudarà a conèixer les facetes d’un artista i el seu univers en relació amb una institució que porta el seu nom, així com el posicionament d’una narrativa al voltant de la seva figura al llarg dels anys.
