Descripció del projecte
Les malalties hepàtiques representen aproximadament 2 milions de defuncions a l’any, cosa que constitueix un important problema clínic a tot el món. D’aquests, 1,03 milions de morts es deuen a una malaltia hepàtica crònica avançada (ACLD) i a les seves complicacions. L’abús d’alcohol crònic, els hàbits dietètics poc saludables, com els que tenen un alt contingut en greixos o fructosa, i la infecció per virus de l’hepatitis B i C són les tres principals causes de malaltia hepàtica crònica (CLD). Tot i que la naturalesa d’aquests insults és diferent, mantinguts al llarg del temps, tots tres condueixen a un estat d’inflamació dels teixits perpètua, la mort de les cèl·lules parenquimàtiques i la deposició exacerbada de matriu extracel·lular (ECM), causant en última instància la fibrosi hepàtica. Amb el pas dels anys, la fibrosi pot evolucionar cap a la cirrosi, que es caracteritza pel desenvolupament d’aberrants nòduls regeneratius i septes fibròtics al parènquima, i fins i tot cap a un carcinoma hepatocel·lular. Per tot això, la recerca de noves estratègies terapèutiques és cada vegada més necessària i cal avançar cap a models realitzats en teixit humà que ens permeten aproximar-nos cada cop més al que s’observa a la clínica i ens faciliten la traslacionalitat dels resultats obtinguts als models preclínics cap als pacients.
Malauradament, els models in vitro i in vivo convencionals utilitzats actualment en l’estudi del fetge no poden mimetitzar la complexitat d’aquesta malaltia i la seva progressió, especialment pel que fa al desenvolupament de la fibrosi en humans. Això fa que sigui tan important trobar nous models que presentin aquesta complexitat i es puguin prolongar al llarg del temps. Els organoides són cultius tridimensionals diminuts i autoorganitzats que creixen a partir de cèl·lules mare, que en presencia d’un entorn adequat fa que es puguin produïr diferents tipus cel·lulars formant estructures que s’assemblen a òrgans en miniatura. Tanmateix, Precision-Cut Liver Slices (PCLS) representa un model ex vivo robust i versàtil que permet mantenir l’histoarquitectura multi-cel·lular del fetge, sent tots dos models sistemes millorats en comparació a cultius mono- o bidi-mensionals o co-cultius.
El projecte de tesi es focalitza en la recerca i desenvolupament de models de teixit humà mitjançant un bioreactor amb microfluídica per tal de poder mantenir-lo durant un període de temps més prolongat. Així doncs, l’objectiu principal d’aquest projecte és generar un model d’organoides de fetge, generar un ambient adequat per tal de que s’assembli a la composició real del fetge, així com un model de PCLS que permeti conservar l’estructura i composició del fetge durant un llarg termini. Tots dos, amb el propòsit de testar nous fàrmacs i conèixer possibles noves dianes terapèutiques per diferents etiologies causants de la CLD.
Per desenvolupar correctament el projecte, treballarem en col·laboració amb el grup de recerca “Hemodinàmica Hepàtica e Hipertensión Portal” de l’IDIBAPS. Experts en la matèria i amb molta experiència tant en la recerca clínica com pre-clínica.
