Dues joves doctorandes industrials busquen reduir el CO2 atmosfèric

Compartició en linkedin
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en telegram

El potencial científic comença a superar, progressivament i amb pas ferm, la bretxa de gènere que l’havia marcat tradicionalment. Cada vegada dones més joves tenen un paper rellevant i decisiu a la investigació en qüestions de primera magnitud.


Notícia Original: www.peusa.org (28/11/2021)

Anna Mas i Elizabeth Martínez
 
El potencial científic comença a superar, progressivament i amb pas ferm, la bretxa de gènere que l’havia marcat tradicionalment. Cada vegada dones més joves tenen un paper rellevant i decisiu a la investigació en qüestions de primera magnitud. És el cas de l’Anna Mas i l’Elizabeth Martínez, dues enginyeres que elaboren la seva tesi doctoral com a part dels projectes CaptaCO2 i GrafeCO2, impulsats per la Fundació Greennova. Per això, desenvolupen sengles propostes de recerca científica, que busquen proporcionar solucions per  mitigar el canvi climàtic de manera efectiva. Concretament, per reduir el volum de CO2 a l’atmosfera. Per al director de la Fundació, Sebastià Carrión, la tasca de les dues doctorandes implica “disposar de la dedicació total de dues estudiants de Doctorat, amb moltes ganes de treballar i identificades amb el propòsit dels projectes, que treballen presencialment als nostres centres de recerca, i que col·laboren amb un equip de personal docent i investigador”.

 

Ciència per preservar la natura

La doctoranda Anna Mas treballa en el projecte CaptaCO2, que es desenvolupa a les instal·lacions del centre tecnològic Eurecat de Tarragona i en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili. La tasca en què s’involucra parteix d’un principi senzill i alhora sofisticat: “mitjançant una sèrie de membranes i una dissolució, volem capturar quantitats prou rellevants de diòxid de carboni de l’atmosfera i convertir-les en carbonats”. I aquest material resultant, aplicar-lo a la generació de combustibles o materials per a usos diversos (per exemple, de construcció). Mas treballa, precisament, en “optimitzar l’eficiència del procés, perquè es puguin assolir quantitats rendibles de C02. Aquest és l’objectiu final de la seva tesi que presentarà a la Universitat Rovira i Virgili, basada en el concepte Negative Technology Emissions, és a dir, una resposta decidida als reptes del canvi climàtic i l’escalfament global.

Ambdues joves científiques optimitzen l’eficiència d’un procés simple i sofisticat alhora, per capturar quantitats rendibles de C02 de l’atmosfera
En una línia similar hi ha el projecte GrafeCO2 en el que treballa una altra jove científica, l’Elizabeth Martínez (Universitat de Barcelona): el seu objectiu també és captar l’excés de COde l’atmosfera terrestre Martínez explica que “ara com ara, no hi ha mesures efectives per captar CO2 i només és viable en alguns casos a la indústria en els que es captura directament de les xemeneies”. El sistema que aplica és unir l’òxid de grafè, ric en molècules de carboni, i Metal-organic Framework (MOF), un tipus de material sintètic amb una estructura tridimensional porosa molt ben definida. La unió entre tots dos elements en genera un de nou extremadament porós, capaç de capturar COde l’atmosfera. “És com si tinguéssim una esponja seca: si la submergim a l’aigua, en xuclarà una part. Aquest resultat fa exactament el mateix, però amb el diòxid de carboni de l’atmosfera”. Com en el cas anterior, l’objectiu final és aconseguir l’equilibri que permeti que, amb menys quantitat d’òxid de grafè i MOF, es pugui captar el màxim de COpossible.

[…] Podeu seguir llegint la notícia original publicada a www.peusa.org