Sis doctorats industrials publicats al blog del programa en els darrers mesos il·lustren el moment exacte en què una hipòtesi es confronta amb la realitat quotidiana. Un recorregut per l'oncologia de precisió, la gestió intel·ligent de l'aigua, la digitalització de les xarxes elèctriques, la regulació de la mobilitat metropolitana, els bioplàstics d'alt valor i el control quàntic; amb dues estades internacionals com a fil transversal.
Entre el model de la recerca i la realitat del dia a dia hi ha sempre una distància. Per exemple, un compost que funciona en una placa de cultiu no és encara un fàrmac; un algoritme que ajusta una dosi al laboratori no és encara un sistema operatiu de planta. Un mapa de mobilitat construït sobre dades públiques no és encara una eina de regulació. Aquesta distància, sovint invisible per a la ciutadania, és el terreny específic on treballa la recerca aplicada.
El Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya existeix per situar el talent doctoral precisament en aquest terreny. Amb 1.317 projectes impulsats entre 2012 i 2025, 170,38 milions d’euros mobilitzats i 812 entitats participants, el programa acumula 541 tesis defensades, registrant una taxa d’ocupabilitat del 98%, amb un 75% de doctors i doctores industrials que continuen a la mateixa empresa on van fer la tesi. Al darrere d’aquestes xifres, però, hi ha trajectòries concretes: doctorands i doctorandes que passen tres anys treballant en el mateix organisme que utilitzarà els seus resultats.
Així doncs, l’article us proposa una lectura horitzontal de sis casos recentment publicats al web del programa. Com a lectura de l’estiu podeu llegir aquesta selecció de sis projectes, en què la recerca doctoral impacta sobre problemes reals.
Pol Sauqué. TEMA Therapeutics: una molècula que talla el subministrament d'energia al tumor
"El compost és capaç d’aturar la cèl·lula cancerosa i conduir-la a la seva pròpia autodestrucció"
A l’IDIBAPS de la Fundació Clínic per la Recerca Biomèdica, el doctorand industrial Pol Sauqué Martínez treballa sobre GG-1815, un compost que no ataca la replicació del DNA de la cèl·lula tumoral, com fa la quimioteràpia convencional, sinó el seu metabolisme energètic. La distinció té un impacte clínic: mentre els tractaments tradicionals afecten qualsevol cèl·lula que es repliqui ràpidament (medul·la òssia, tracte digestiu, cabells), el mecanisme d’acció que estudia Sauqué és selectiu per la via metabòlica sobreactivada del tumor. Les cèl·lules sanes queden fora del rang d’acció.
El doctorat industrial, desenvolupat amb TEMA Therapeutics i la Universitat de Barcelona, s’inscriu en gairebé dues dècades de recerca prèvia. La molècula compta amb patent internacional als Estats Units i acumula els primers resultats de prova de concepte en models animals de glioblastoma multiforme fase IV, un dels tumors més agressius, amb una supervivència mitjana de dotze mesos.
L’aportació específica del doctorat industrial no és redoblar el treball ja fet, sinó fer possible una fase precisa: la validació del mecanisme d’acció en un entorn on empresa i grup acadèmic comparteixen laboratori, tècniques i decisió.
“El compost és capaç d’aturar la cèl·lula cancerosa i conduir-la a la seva pròpia autodestrucció”, resumeix Sauqué. L’horitzó immediat són els estudis ADME i toxicològics; l’horitzó de fons, l’obertura de rondes d’inversió que permetin el salt a la fase clínica i, eventualment, la designació de medicament orfe.
Laura Ferràndez. FISERSA-LEQUIA: intel·ligència artificial que aprèn el criteri de l'operari
"Treballar en un entorn real aporta un avantatge fonamental: permet entendre la complexitat del sistema més enllà de les condicions ideals de laboratori, tant a nivell tècnic com operatiu i humà.."
L’estació de tractament d’aigua potable (ETAP) de Figueres treballa amb una matèria primera cada cop més variable: Sequeres, pluges torrencials que arrosseguen càrregues sobtades, normativa europea que redueix els marges permesos de subproductes de desinfecció. Els sistemes convencionals de dosificació d’ozó tenen cada vegada més dificultats per operar en aquest entorn.
En aquest context, la tesi de Laura Ferràndez Galceran aporta una alternativa validada durant quatre anys en condicions reals: un sistema d’ajuda a la decisió basat en lògica difusa, l’absorbància ultraviolada i la temperatura de l’aigua. El projecte s’ha desenvolupat entre el grup LEQUIA de la UdG i l’empresa Figueres de Serveis S.A. (FISERSA).
El sistema no substitueix l’operari: n’aprèn el criteri i el codifica en regles graduals que es tradueixen en dosis concretes. La transparència del model va ser clau per a l’acceptació a planta. “El fet que el sistema estigui basat en regles expertes ha estat un element clau per afavorir-ne l’acceptació, ja que permet entendre el criteri darrere de cada recomanació“, explica Ferràndez.
El resultat del projecte té impacte en processos com una dosificació més precisa, reducció del consum de reactius, etc, però l’aportació estratègica també és destacable: un procés menys dependent de decisions reactives i menys vulnerable a la rotació de personal expert.
Ignacio Glenny. iGrid T&D-UPC: bessons digitals per il·luminar els punts foscos de la xarxa
"L’aposta per la innovació és una aposta pel futur, i si s’ajunta amb un repte real de la indústria, és el binomi ideal"
Ignacio Glenny Crende va desenvolupar el seu doctorat industrial entre iGrid T&D i el CITCEA de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb un problema molt concret al davant: com saber què passa a la xarxa elèctrica allà on no hi ha sensors.
Les xarxes de distribució tenen un baix grau de monitoratge en temps real, i la transició energètica agreuja el repte. La incorporació creixent d’energies renovables introdueix variables que el model tradicional no estava preparat per absorbir, i posar sensors a tot arreu no és viable.
El projecte, anomenat Digital Twins, aborda el problema per la via de la modelització. Un bessó digital de baix cost combina informació coneguda de la xarxa amb les poques mesures en temps real disponibles per estimar l’estat dels “punts foscos”, les zones habitualment sense control. “El nostre sistema pren la informació disponible i la combina amb les dades en temps real per poder donar una estimació de l’estat del conjunt”, explica Glenny.
L’estada posterior de Glenny a la TU Delft ha ampliat el projecte cap a l’anàlisi dinàmica del sistema elèctric, un aspecte que tractem més endavant.
Xavier Bach. Institut Metròpoli-UAB: quan la dada corregeix el relat
"La micromobilitat compartida era un fenomen irromput el 2016, però no existia un discurs clar sobre quin havia de ser el seu rol en les polítiques de mobilitat sostenible."
Barcelona és la ciutat europea amb més motos per habitant i, des del 2016, escenari d’una expansió accelerada de la micromobilitat compartida privada: motos i bicicletes elèctriques de diversos operadors. El relat consensuat defensa aquests serveis com a solució al “primer i últim quilòmetre”: complement del transport públic en trams on aquest no arriba.
La tesi doctoral de Xavier Bach Coma aporta el primer diagnòstic científic i independent d’aquesta hipòtesi. El seu projecte s’ha desenvolupat entre el Departament de Geografia de la UAB, l’Institut Metròpoli i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La conclusió és que la intermodalitat amb el transport públic és marginal (9,4% en bici compartida, 5,2% en moto compartida). El servei no arriba on tampoc arriba el transport públic, sinó que es concentra en zones de renda alta, centralitat geogràfica i topografia plana.
“No existia un discurs clar sobre quin havia de ser el rol de la micromobilitat compartida en les polítiques de mobilitat sostenible“, explica Bach. La seva recerca ha estimat el nombre òptim de vehicles que el sistema metropolità pot absorbir garantint accessibilitat i ha traduït els resultats en criteris de regulació. L’Àrea Metropolitana ja ha incorporat criteris d’equitat derivats de la tesi a la regulació de la moto compartida metropolitana.
Montserrat Jiménez. Benviro-Eurecat-UAB: bioplàstics d'alt valor a partir de residus reals
"Apostar per un doctorat industrial en aquest context em permet unir la recerca aplicada amb la realitat industrial, generant un impacte ambiental tangible."
Montserrat Jiménez Urpí és biotecnòloga i especialista en fermentació. La seva trajectòria professional s’ha enfocat en un doctorat industrial centrat en la revalorització de residus agroindustrials. El projecte s’ha gestat entre l’empresa Benviro, el centre tecnològic Eurecat i el grup GENOCOV de la Universitat Autònoma de Barcelona. “Apostar per un doctorat industrial en aquest context em permet unir la recerca aplicada amb la realitat industrial, generant un impacte ambiental tangible“, explica la doctoranda industrial.
El repte que aborda no és menor. Els residus agroindustrials són una matèria primera imperfecta: canvien de composició d’un dia per l’altre i contenen molècules massa complexes perquè els bacteris que produeixen el bioplàstic les puguin aprofitar directament. Cal, doncs, un pas previ: trencar-los en unitats prou petites que els microorganismes puguin digerir. És allà on el procés s’encalla. L’aportació específica de Jiménez consisteix precisament a desencallar-lo.
El projecte ha validat l’escalat del procés fins a una planta pilot de 400 litres: “El que funciona en petit no sempre és viable econòmicament o tècnicament a gran escala”, resumeix.
Núria Urgell. IDEADED-UAB: control quàntic per a un sector estratègic
"Un doctorat industrial et dona una perspectiva molt difícil de tenir per una altra via."
Núria Urgell Ollé fa el doctorat industrial a IDEADED, una empresa de Viladecans que treballa amb semiconductors avançats, nous materials i tecnologies quàntiques. La seva recerca, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, se centra en el control quàntic òptim: com dissenyar operacions que un sistema quàntic real pugui executar abans de perdre la seva estabilitat.
En tecnologies quàntiques, la velocitat no és només una qüestió d’eficiència: és el que determina si l’operació es pot fer. Un protocol pot funcionar sobre el paper i ser inaplicable al laboratori, on els paràmetres són limitats i el sistema es comporta de manera imprevisible. “No busquem només que funcioni en el paper, sinó que el protocol sigui executable en plataformes reals on cada nanosegon compta“, explica Urgell.
La seva feina consisteix a trobar seqüències prou robustes per arribar al resultat esperat encara que el sistema no es comporti exactament com prediu el model. “Un doctorat industrial et dona una perspectiva molt difícil de tenir per una altra via“, conclou la doctoranda. La combinació de rigor doctoral i coneixement directe de com funciona l’empresa forma un perfil que serà escàs i estratègic en els pròxims anys.
La projecció europea de la recerca aplicada
Dos dels sis doctorands, Xavier Bach i Ignacio Glenny, han fet estades en centres europeus de referència durant el seu doctorat industrial. Bach, al Laboratoire Ville Mobilité Transport de l’École des Ponts de París. Glenny, a la Delft University of Technology (TU Delft). Tots dos coincideixen que l’estada no és un episodi opcional, sinó el moment en què la recerca aplicada valida el seu enfocament davant la comunitat internacional.
Bach hi va trobar el reconeixement acadèmic que la recerca aplicada a la política pública té a Europa: “M’ha donat perspectiva i, sobretot, m’ha donat legitimitat“, explica. Glenny hi va veure com universitats tècniques i empreses de distribució elèctrica treballen conjuntament en eines de codi obert: “M’ha sorprès el nivell de sincronització entre organitzacions; és una col·laboració grupal i consistent que rarament es veu amb tanta intensitat“, afirma.
En un context europeu que empeny cap a la sobirania tecnològica, la mobilitat internacional del programa és un actiu que multiplica el rendiment de cada projecte.
El recorregut per aquests sis projectes dibuixa un mapa concret: una empresa emergent d’oncologia a Barcelona, una companyia de serveis d’aigua a Figueres, una companyia catalana de solucions per a la xarxa elèctrica, un institut metropolità, una empresa de bioplàstics amb centre tecnològic associat i una companyia de semiconductors avançats a Viladecans. Sectors i escales diferents, un mateix model.
En cadascun, el Doctorat Industrial no és una etiqueta afegida a una tesi ordinària, és la condició que fa possible els resultats i l’impacte. Doctorands i doctorandes treballen amb dades reals des del primer dia, en el mateixa institució o empresa que utilitzarà els resultats.
Amb el 63,3% del finançament aportat pel sector privat i 1,72 euros mobilitzats per cada euro públic invertit, el Pla DI ha construït en tretze anys una arquitectura de col·laboració que aquests sis casos il·lustren en detall. Cada any s’han de multiplicar aquestes trajectòries, per la raó que les fa possibles: perquè és allà on la recerca s’aplica, on l’empresa i el sistema acadèmic la incorporen alhora.
